SOLIDARITAT TERRITORIAL O SOLIDARITAT SOCIAL

Vicenç Navarro. Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra.

19 d’agost de 2008

Arran de la publicació dels balanços fiscals per part del Govern de la Generalitat i del Govern espanyol, s’ha revifat la discussió sobre la anomenada solidaritat interterritorial a Espanya. Sota aquest terme es defineix la necessitat que la despesa pública de l’Estat Espanyol es distribueixi equitativament entre les CC.AA. de manera que les més riques, com és el cas de Catalunya, contribueixin més que les més pobres a les arques de l’Estat, per assegurar que tots els espanyols tinguin els mateixos recursos en els serveis públics que es consideren essencials. Aquest principi està àmpliament acceptat a Espanya. El problema apareix, no obstant això, en la implementació del principi. Quant més han de pagar les CC.AA. riques per assegurar l’equitat en l’accés a aquests serveis? Novament ens troben amb un ampli consens que diu que aquests serveis bàsics haurien d’incloure sanitat, educació i serveis socials. El desacord està en si s’han d’incloure o no altres serveis públics com habitatge o justícia.

La major part dels diners que hi ha per a finançar-los, no obstant això, es recull no per les CC.AA. sinó per l’Estat Central. Aquest centralisme fiscal s’ha justificat amb l’argument que es requereix una agència central per corregir les desigualtats territorials entre les CC.AA. Ara bé, tal com bé ha indicat el President de la Generalitat, el Sr. Montilla, aquesta solidaritat interterritorial no pot basar-se en una distribució injusta com l’existent avui a Espanya. Les CC.AA. més riques donen més diners però reben menys, amb la qual cosa surten perjudicades dues vegades, quan donen i quan reben. I Catalunya és un exemple d’això. L’aportació de Catalunya a l’Estat és el 110% del terme mitjà, però en rep només un 87%. D’aquí la protesta legítima que el balanç fiscal és excessivament negatiu i perjudica predominantment les classes populars (que són les classes que utilitzen més els serveis públics de l’Estat del Benestar) de les CC.AA. més riques.

Però a més d’aquesta solidaritat territorial (que ha de desenvolupar-se en ambdues direccions) existeix la necessitat de resoldre l’altra solidaritat de la qual no es parla a Espanya i que repercuteix enormement en les desigualtats territorials. M’estic referint a la solidaritat social que es mesura pel volum total de la despesa pública, incloent la despesa pública social, a Espanya. Aquesta despesa per habitant a Espanya és molt més baixa de la que li correspon pel seu nivell de riquesa. Així, el PIB per càpita espanyol és ja el 94% del terme mitjà de la Unió Europea dels Quinze (UE-15), però la despesa pública per càpita i la despesa pública social per habitant són només el 74% i el 68% respectivament del terme mitjà de la UE-15. Les conseqüències d’aquest enorme dèficit les pateixen les CC.AA., dèficit que ha estat fins i tot més elevat degut al fet que el superàvit que ha tingut l’Estat Central durant diversos anys ha estat a costa seva.

Aquest gran retard social d’Espanya es deu, en part, a l’enorme insensibilitat social de la dictadura franquista que explica que quan el dictador va morir, Espanya tenia la despesa pública social més baixa d’Europa (juntament amb Grècia i Portugal). La democràcia va permetre anar corregint el dèficit de despesa pública social que Espanya tenia en relació amb el terme mitjà dels països de la UE-15, fins a arribar al dèficit més baix (4 punts de PIB) en l’any 1993. A partir d’aquell any, no obstant això, tal dèficit va anar creixent de nou, de manera que a principis d’aquesta dècada va arribar un altre cop a 8 punts del PIB, el mateix que a l’iniciar-se la democràcia. Això va ser conseqüència que els ingressos a l’Estat que havien anat a disminuir el dèficit social durant la dècada dels anys vuitanta van passar a reduir, en el seu lloc, el dèficit del pressupost de l’Estat, de manera que quan aquest últim dèficit va desaparèixer i fins i tot es va convertir en superàvit, Espanya va tornar a estar a la cua de l’Europa Social, i les CC.AA. ho van patir.

Agreujant aquest problema existeix la percepció generalitzada en cercles empresarials i econòmics, així com en l’equip econòmic del govern espanyol, que Espanya es gasta ja en els serveis públics del seu Estat del Benestar el que li correspon pel nivell de desenvolupament econòmic que té, ignorant que tenim un dèficit de gairebé 75.000 milions d’euros en despesa pública social. I avui el debat sobre la despesa pública és entre aquells que volen reduir-lo (el PP) i aquells que volen mantenir-lo al nivell existent (el govern del PSOE), sense que cap dels partits majoritaris parlin d’augmentar-lo. I això en el país que té una despesa pública més baixa de la UE-15. Economia d’esquerres (per a utilitzar la terminologia utilitzada pel president Zapatero) no pot limitar-se a mantenir-nos en la cua de la UE-15.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Finançament, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s