Integrisme ateu

Dec 28 2008

Integrisme ateu (article d’ara fa dos any)

Com ja ve sent habitual, en aquests dies de Nadal –tan carregats de simbologia religiosa cristiana-, en molts indrets del país s’ha desfermant, un cop més, l’actitud oposada: l’integrisme ateu. Jo, si els he de ser sincer, mai he estat un defensor radical de l’Església. De fet, sempre he tendit a criticar-la. Cada cop que escolto part de la jerarquia eclesiàstica dient atrocitats com les d’excloure del sacerdoci als homosexuals o de prohibir el preservatiu m’agafen ganes de caure en el parany de la diarrea verbal en el que juguen alguns que, mancats d’una visió més amplia de la situació, comencen a renegar contra l’Església en la seva globalitat.

L’integrisme ateu no destria, no analitza i no perdona. Entre l’Església jeràrquica encallada en el passat , l’Església de Carites o l’Església dels missioners van per la via fàcil i ho engloben tot en el mateix sac. Que formen part d’un tot és una obvietat. D’acord. Ara: molts d’aquests que ara critiquen de ben segur que van sortir al carrer per dir no a la guerra portant de màxim argument que Aznar no representava l’opinió del poble espanyol. I bé, quan és el moment d’aplicar la mateixa lògica en el camp eclesiàstic són incapaços d’entendre que quan surt el Papa o un Bisbe dient alguna barbaritat no representen l’opinió de la majoria de l’Església.

L’Església és molt més que allò que diu el Papa. L’Església és Carites, l’Església és el rector de poble que ajuda a qui ho necessita, l’Església són els missioners que es juguen la vida diàriament, l’Església és Casaldàliga i era Teresa de Calcuta. És d’ingenus i de tancats de ment voler veure en l’Església només el Papa. D’acord que també hi és. Acceptem, però, que n’hi ha molts d’altres. Jo ,com he dit abans, mai he estat un defensor a ultrança de l’Església, però m’horroritza comprovar el simple radicalisme integrista que es vol inculcar (amb arguments quasi viscerals) a nens i nenes. Aquest ateisme no és res més que un fantasma. Un fantasma que té por perquè ja no sap com defensar el seu ateisme i el mateix temps fer el pessebre, dir bon Nadal, o acomiadar amb un simple adéu al seu fill. Puc entendre els que afirmen que, actualment, es pot viure sense Déu. Ara: no podem fer creure als més petits que Déu mai ha existit.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s