El Català lluny de l’oficialitat a Europa

1
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ESTUDI SOBRE L’ESTAT DE COMPLIMENT DELS ACORDS SIGNATS PEL GOVERN
ESPANYOL AMB LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES SOBRE L’ÚS DE LA LLENGUA
CATALANA EN EL SEU SÍ
Introducció
Els intents per assolir el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la Unió
Europea (UE) es remunten a la mateixa data d’accés de l’Estat espanyol a l’aleshores
Comunitat Econòmica Europea (CEE), l’any 1986. Més de vint anys després, encara no s’ha
aconseguit l’objectiu d’oficialitzar la llengua catalana a la UE i els tímids avenços jurídics que
s’han produït, la majoria en els darrers quatre anys, no està clar que s’estiguin respectant en la
seva totalitat.
El primer reglament que la CEE va aprovar, l’any 1958, és el que estableix el règim lingüístic de
les seves institucions, és a dir el que defineix quines són les llengües oficials de la UE. Des de
la seva aprovació, el Reglament 1/1958 (annex 1) s’ha reformat en un mínim de 6 ocasions:
cada vegada que s’ha produït una ampliació de la UE i ha calgut oficialitzar una nova llengua.
De fet, també va reformar-se el 2005, per donar cabuda a una nova llengua oficial a petició d’un
antic Estat membre: la República d’Irlanda sol·licitava –i aconseguia– l’oficialització del gaèlic o
irlandès.
La modificació del Reglament 1/58, és a dir del règim lingüístic de la UE, tan sols requereix
dues condicions: que ho demani un Estat membre i que ho aprovin tota la resta.
Quan, l’any 1986, l’Estat espanyol va accedir a la CEE, tan sols va sol·licitar l’oficialització del
castellà a les institucions europees (oblidant la resta de llengües oficials en una part de l’Estat).
Les peticions fetes des de Catalunya o des d’altres territoris de llengua catalana, gallega o
basca, per tal de negociar l’oficialització d’aquestes llengües a la UE han estat desestimades
al·legant la manca de consens entre els Estats membres. Tot i així, l’Estat espanyol ha votat
favorablement la reforma del Reglament 1/58 cada vegada que un nou Estat s’ha adherit a la
Unió i ha calgut ampliar el règim lingüístic de la UE, o quan el Govern de la República d’Irlanda
(membre de la UE des de 1973) va demanar d’oficialitzar el gaèlic, l’any 2005. Avui dia,
després de la darrera ampliació de la Unió a Bulgària i Romania (gener de 2007), fet que va
comportar l’oficialització del búlgar i el romanès, la Unió Europea compta amb 23 llengües
oficials.
No hi ha cap constància que l’Estat espanyol hagi sol·licitat mai la reforma del Reglament 1/58
per tal d’oficialitzar el català, el basc i el gallec a nivell comunitari.
2
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Tot i això, a partir de l’any 2004, el Govern espanyol ha negociat alguns tímids avenços en el
reconeixement comunitari de les llengües cooficials de l’Estat. Així, l’any 2004 va aconseguir un
acord perquè els Tractats comunitaris preveiessin la seva traducció a les llengües cooficials
d’un Estat membre, sempre que aquest ho sol·liciti i es faci càrrec de la traducció i de les
despeses que es puguin generar. La mesura, encaminada a donar resposta a una vella petició
dels Governs català, balear i basc, sempre depèn, però, de la voluntat del Govern de torn, no
esmenta explícitament el nom de les llengües cooficials existents a l’Estat espanyol i, en tot
cas, les esmentades traduccions no tenen validesa jurídica.
Posteriorment, l’any 2005, el Govern espanyol va aconseguir que el Consell Europeu obrís la
porta a un ús limitat de les llengües cooficials de l’Estat a les institucions comunitàries. En
concret, s’obria la porta a la traducció i publicació en aquestes llengües dels actes legislatius
més rellevants (aquells aprovats pel Parlament Europeu i pel Consell), al seu ús oral en les
sessions del Consell i de la resta d’institucions i òrgans de la UE i a la seva utilització en les
relacions escrites entre els ciutadans espanyols i les institucions i òrgans de la UE. En tot cas,
l’acord calia desplegar-lo per mitjà de sengles acords administratius entre el Regne d’Espanya i
cada institució o òrgan de la Unió. El propi Consell Europeu preveia que tots els costos que es
derivessin de l’aplicació dels acords anirien a càrrec de l’Estat sol·licitant.
Des d’aleshores, el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el Comitè
Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu han signat sengles acords administratius
amb el Regne d’Espanya per permetre-hi, en major o menor mesura, l’ús de les llengües
cooficials de l’Estat espanyol. Sorprèn la incapacitat del Parlament Europeu, institució bàsica
de la democràcia, de signar un acord similar per obrir la porta, per exemple, a l’ús d’aquestes
llengües en les seves sessions plenàries.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar fins a quin punt s’estan respectant aquests acords
administratius, com a mínim, en allò relatiu a la llengua catalana. Qualsevol legítima petició per
millorar l’abast del reconeixement comunitari del català ha de partir d’una anàlisi prèvia del grau
de compliment dels acords signats fins a data d’avui.
3
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Precedents
Les demandes per al reconeixement i –potencialment– oficialització de la llengua catalana a la
Unió Europea arrenquen amb l’elecció dels primers eurodiputats catalans, l’any 1986, i situen el
Parlament Europeu com a principal caixa de ressonància de les peticions catalanes.
L’any 1990, el Parlament Europeu va aprovar una resolució (1235/90) (annex 2), sobre la
situació de les llengües a la CEE i sobre la situació de la llengua catalana, coneguda
popularment com a Resolució Reding (en record a la seva impulsora, l’actual comissària
Viviane Reding). Aquesta resolució1 sol·licitava la publicació en català dels tractats i els textos
bàsics de la CEE, la difusió de material divulgatiu sobre la CEE en català, l’acceptació del
català en els programes comunitaris sobre multilingüisme i l’ús del català en les relacions orals i
escrites de la Comissió en la seva Representació a Barcelona (operativa des de 1991 i
respectuosa amb la resolució del Parlament Europeu des de la seva obertura2). Així mateix, a
l’empara d’aquesta resolució, els Tractats successius (Maastricht o Amsterdam) van ser
traduïts i publicats en llengua catalana3.
Més enllà dels efectes d’aquesta iniciativa i d’alguna operació puntual, bàsicament realitzada
per eurodiputats catalanoparlants, no trobem cap avenç rellevant en l’ús i reconeixement de la
llengua catalana fins al cap de força anys.
L’any 2004, l’arribada del PSOE al Govern espanyol i el fet que necessités suports
parlamentaris externs per arribar a la majoria, precipità els esdeveniments. El nou president,
José-Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar l’aixecament del veto que l’Estat espanyol, presidit
per José María Aznar, havia imposat des de feia mesos al projecte de Tractat Constitucional de
la UE. Com a agraïment, els Estats de la UE estaven disposats a oferir determinades
compensacions a l’Estat espanyol: certs períodes transitoris en la finalització dels ajuts
comunitaris a les Comunitats Autònomes que els perdien a causa de l’adhesió a la Unió
d’Estats més pobres, o la recuperació per part de l’Estat espanyol d’alguns dels escons del
1 Sense caràcter vinculant.
2 La Representació de la Comissió Europea a Barcelona, responsable de les relacions d’aquesta institució
amb les autoritats i els ciu
tadans de Catalunya i les Illes Balears, utilitza el català com a llengua habitual
en les seves comunicacions externes, en les seves activitats públiques i en el material informatiu i
divulgatiu que produeix. El mateix fa l’Oficina del Parlament Europeu, oberta al cap d’uns anys, però amb
responsabilitats només sobre el territori de Catalunya.
3 Tot i que no tenien validesa jurídica, cal dir que els costos de la publicació van ser assumits per la
Comissió Europea. La traducció va ser fornida per la Generalitat de Catalunya.
4
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Parlament Europeu que, en la negociació del Tractat de Niça (any 2000)4, Aznar havia cedit.
Responent a la primerenca col·laboració entre el PSOE i ERC, aquest darrer partit va posar
com una de les condicions per donar suport a la investidura de Zapatero, l’esmena de la llista
de llengües en què la Constitució seria redactada (art. IV-10 del Tractat Constitucional5), en la
línia d’incorporar-hi la llengua catalana (annex 3). Aquest avenç, tot i no comportar
l’oficialització del català a les institucions europees, situava el català al nivell del gaèlic dins la
UE (com a llengua de Tractat, però no oficial)6 i que, a més, no comportava cap cost econòmic.
Després d’una llarga negociació (en la qual, no hi ha cap prova que el Govern espanyol arribés
a proposar mai l’esmena en qüestió tal com s’havia redactat), es va aconseguir un acord, pel
qual s’afegia un segon punt a l’article esmentat, que obria la porta a la publicació del Tractat en
“qualsevol altra llengua que determinin els Estats membres entre aquelles que, de conformitat
amb els seus ordenaments constitucionals, tinguin estatut de llengua oficial en la totalitat o en
part del seu territori”. L’aprovació del Tractat Constitucional (que no la seva ratificació) va
permetre la seva traducció (sense valor jurídic) al català, el basc i el gallec. Així, el Govern
espanyol va demanar a les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia que hi estiguessin
interessades que es fessin responsables de la traducció del Tractat. Després d’una forta
campanya d’intoxicació per part del Govern valencià, la Generalitat de Catalunya va optar per
fer una traducció a la variant valenciana del català, idèntica a la que estava elaborant la
Generalitat valenciana. Finalment, el President Zapatero, va lliurar les còpies traduïdes, tal com
estableix l’article esmentat, a la Secretaria general del Consell, a Brussel·les7, perquè les
guardés al seu arxiu (4 de novembre de 2004). De fet, en va lliurar 4 còpies: la basca, la
gallega i dues d’idèntiques, en català variant valenciana (fetes per la Generalitat de Catalunya i
per la Generalitat Valenciana).
Tot i que el Tractat Constitucional no va arribar a entrar en vigor perquè va ser rebutjat en els
referèndums de França i Holanda, aquest articulat ha sobreviscut intacte a la crisi de la
Constitució Europea i es manté en els nous articles 55 del Tractat de la Unió Europea i 358 del
Tractat de Funcionament de la UE, reformats pel Tractat de Lisboa. L’avenç per al
reconeixement de la llengua catalana a la UE és destacable, tot i que no s’esmenta
4 En aplicació del Tractat de Niça, l’Estat espanyol perdria 4 escons en les properes eleccions del
Parlament Europeu (que se celebraran el 7 de juny de 2009), passant de 54 a 50 escons. Si entrés en
vigor el nou Tracta de Lisboa, l’Estat espanyol recuperaria aquests 4 escons.
5 Article IV-448 en la versió definitiva del Tractat Constitucional.
6 El Govern irlandès, que en el primer semestre de 2004 retenia la presidència de torn de la UE, va
utilitzar aquest fet per, més tard, negociar i aconseguir la plena oficialització del gaèlic a la UE.
7 No a Roma, on hi ha arxivades les versions lingüístiques autèntiques.
5
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
explícitament el nom de les llengües cooficials existents a l’Estat espanyol8, la mesura sempre
depèn de la voluntat del Govern de torn, els costos de les traduccions han de ser assumits per
l’Estat (o la Comunitat Autònoma) sol·licitant i, en tot cas, les esmentades traduccions no tenen
valor jurídic.
En paral·lel a l’operació de convertir el català en llengua de Tractat, el PSOE va fer un gest al
Senat en favor del català, després que CDC supedités el seu sí a la Constitució Europea a
l’aprovació d’un text que recollís les exigències lingüístiques i de participació autonòmica a la
UE (octubre de 2004). Pel que fa a la llengua, el text aprovat establia: la possibilitar que
s’editessin en les llengües de les comunitats les publicacions oficials de la UE, que tots els
ciutadans poguessin adreçar-se per escrit a les institucions i òrgans de la UE en aquestes
llengües i que se’ls respongués en la mateixa llengua, i que aquestes llengües poguessin ser
usades al Parlament Europeu. El 13 de desembre de 2004, el ministre d’Afers Exteriors i
Cooperació, Miguel Ángel Moratinos, va presentar al Consell Europeu el Memoràndum amb les
peticions concretes (força fidels a l’acord del Senat) perquè fossin debatudes i, si s’esqueia,
aprovades pels 25 Estats membres.
Finalment, en resposta al Memoràndum, el Consell Europeu de juny de 2005 (sota presidència
luxemburguesa9) va aprovar, en les seves conclusions, la possibilitat que les diverses
institucions i òrgans de la UE poguessin signar un acord administratiu amb el Regne d’Espanya
per permetre en el seu sí l’ús oficial limitat de les llengües cooficials de l’Estat espanyol
diferents del castellà (en cap cas s’esmenten explícitament el català, el basc i el gallec).
8 Un dels objectius més importants de tota la iniciativa, ja que aquest fet podia significar, de facto, el
tancament de la guerra per la unitat de la llengua catalana.
9 Cal reconèixer la bona disponibilitat per millorar el reconeixement legal del català a la UE per part del
primer ministre luxemburguès Jean-Claude Juncker i del seu ministre d’Afers Europeus, Nicolas Schmit.
6
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Les Conclusions del Consell Europeu de juny de 2005
Les “Conclusions del Consell de 13 de juny de 2005 relatives a l’ús oficial d’altres llengües en el
Consell i, en el seu cas, en altres institucions i òrgans de la Unió Europea (2005/C 148/01)”
(annex 4) fan referència, tal com estableix en el seu punt 1, a “les llengües, diferents de les
llengües indicades al Reglament 1/1958 del Consell, que compten amb un estatut reconegut
per la Constitució d’un Estat membre en tot o part del seu territori o10 l’ús de les quals com a
llengua nacional està autoritzat per llei”.
S’hi estableix que “en el Consell s’autoritzarà l’ús oficial de les llengües indicades al punt 1
sobre la base d’un acord administratiu celebrat entre el Consell i l’Estat membre que ho sol·liciti
i, en el seu cas, amb una altra institució o òrgan de la Unió sobre la base d’un acord
administratiu similar”. Així mateix, es deixa clar que “els costos directes o indirectes que es
derivin de l’aplicació per les institucions i òrgans de la Unió d’aquests acords administratius
correran a càrrec de l’Estat membre sol·licitant”.
El Consell conclou que es podrà utilitzar aquestes llengües per a:
a) La publicació dels actes adoptats mitjançant codecisió pel Parlament Europeu i el
Consell. “El Govern de cada Estat membre podrà enviar al Parlament Europeu i al Consell una
traducció certificada dels actes adoptats mitjançant codecisió en una de les llengües indicades
en el punt 1. El Consell conservarà aquesta traducció en els seus arxius i emetrà cò
pia d’ella a
petició d’un interessat. El Consell s’encarregarà de la publicació d’aquestes traduccions en seu
lloc d’Internet. En ambdós casos, s’assenyalarà que aquestes traduccions no tenen valor
jurídic”.
2) Les intervencions orals en les sessions del Consell i, en el seu cas, d’altres
institucions o òrgans de la Unió. “El Govern d’un Estat membre podrà, si s’escau, sol·licitar al
Consell i, en el seu cas, a altres institucions o òrgans (Parlament Europeu o Comitè de les
Regions) la possibilitat d’utilitzar una de les llengües indicades en el punt 1 en les intervencions
orals (interpretació passiva) que realitzi en sessió un dels membres de la institució o òrgan de
què es tracti. En el cas del Consell, en principi es donarà curs a l’esmentada sol·licitud, sempre
que s’hagi formulat amb una antelació raonable respecte la sessió i que es compti amb els
mitjans necessaris, en quant a personal i equip”.
10 Aquesta conjunció disjuntiva existent en la versió en anglès (annex 5), francès o alemany de les
conclusions del Consell de 13 de juny de 2005 esdevé una conjunció copulativa en la seva versió en
castellà. Si aquesta darrera versió fos la que tingués preeminència (cosa descartable), l’automàtica
qualificació d’aquestes llengües com a “llengua nacional” comportaria unes inevitables conseqüències des
del punt de vista polític o, fins i tot, jurídic dins l’Estat espanyol.
7
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
i 3) Les relacions per escrit entre els ciutadans espanyols que ho vulguin i les
institucions i òrgans de la Unió. “Els Estats membres podran adoptar un acte jurídic en el qual
s’estableixi que, quan un ciutadà desitgi dirigir una comunicació a una institució o òrgan de la
Unió en una de les llengües indicades en el punt 1, remetrà aquesta comunicació a un òrgan
designat pel Govern d’aquest Estat membre. Aquest òrgan remetrà a la institució o òrgan de
què es tracta el text de la comunicació amb una traducció de la comunicació a la llengua de
l’Estat membre indicada en el Reglament 1/1958 del Consell. El mateix procediment s’aplicarà,
mutatis mutandis, a la resposta que doni la institució o òrgan de què es tracti.
Quan les institucions o òrgans de la Unió hagin de respectar un termini de resposta,
aquest termini començarà a comptar a partir de la data en la qual la institució o òrgan hagi
rebut de l’Estat membre la traducció en una de les llengües indicades en el Reglament 1/1958
del Consell. El termini deixarà de córrer en la data en què la institució o òrgan de la Unió hagi
enviat la seva resposta a l’òrgan competent de l’Estat membre en la darrera llengua”.
Finalment, en les seves conclusions, el Consell convida la resta d’institucions de la UE a tancar
acords administratius sobre la base d’aquestes conclusions.
D’aquesta manera, se signen acords administratius entre el Regne d’Espanya i cinc institucions
o òrgans de la Unió (el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el
Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu) per permetre-hi l’ús del català, el
basc i el gallec (llengües que no són explícitament esmentades en cap dels acords signats i de
les quals es fa referència com a “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial
segons la Constitució espanyola”, LDCELOCE d’ara en endavant). El darrer dels acords se
signa el juny de 2006. El Parlament Europeu és l’única institució de la UE que, d’acord amb les
conclusions del Consell de juny de 13 de 2005, encara no ha signat cap acord similar.
Cal dir que el Regne d’Espanya, tot i ser el primer, no ha estat l’únic Estat membre a fer ús de
les possibilitats que obria el Consell l’any 2005 en quant a ús de llengües no presents al
Reglament 1/58 en les institucions comunitàries. Des de finals de 2008, el Regne Unit està
signant acords administratius amb diverses institucions i òrgans de la Unió per permetre-hi l’ús
del gal·lès. Els acords s’inspiren i segueixen la lletra dels acords signats per Espanya.
8
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Acords administratius signats pel Regne d’Espanya amb institucions i òrgans de la UE.
Avaluació del seu compliment
Els acords administratius signats pel Regne d’Espanya són enumerats tot seguit, seguint un
ordre cronològic:
El 7 de novembre de 2005, el Consell de la UE tanca un acord administratiu amb el Regne
d’Espanya que contempla 1) la possibilitat que els ciutadans es relacionin per escrit amb
aquesta institució utilitzant les llengües cooficials de l’Estat espanyol, 2) la possibilitat que
representats espanyols puguin utilitzar aquestes llengües en les sessions del Consell i 3) la
traducció a aquestes llengües dels actes adoptats per codecisió i posterior publicitat.
Amb data 16 de novembre de 2005, se signa l’acord administratiu amb el Comitè de les
Regions que preveu 1) la possibilitat que els ciutadans es relacionin amb aquesta institució per
escrit amb una de les llengües cooficials de l’Estat espanyol i 2) la possibilitat d’usar aquestes
llengües en les sessions plenàries de l’òrgan comunitari.
El 21 de desembre de 2005, se signa l’acord administratiu entre la Comissió Europea i el
Regne d’Espanya, que tan sols preveu la possibilitat que els ciutadans es relacionin per escrit
amb aquesta institució en les llengües cooficials de l’Estat espanyol.
Amb data 7 de juny de 2006, se signa l’acord administratiu amb el Comitè Econòmic i Social
Europeu que només contempla la possibilitat que els ciutadans es relacionin per escrit amb
aquesta institució en les llengües cooficials de l’Estat espanyol.
Finalment, amb data 30 de novembre de 2006, se signa l’acord administratiu amb el Defensor
del Poble que preveu 1) la possibilitat que els ciutadans es relacionin per escrit amb aquesta
institució en les llengües cooficials de l’Estat espanyol i 2) la disposició a Internet del formulari
de reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu en aquestes
llengües.
Tot seguit es fa una anàlisi més detallada dels acords administratius signats i se n’avalua el
grau de compliment.
El Consell de la UE
El 7 de novembre de 2005, el Consell de la UE va tancar un acord administratiu amb el Regne
d’Espanya (annex 6), publicat pel Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) el 17 de febrer de
2006, que elabora i detalla els punts recollits en les “Conclusions del Consell de 13 de juny de
2005 relatives a l’ús oficial d’altres llengües en el Consell i, en el seu cas, en altres institucions i
òrgans de la Unió Europea (2005/C 148/01)”.
9
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Pel que fa a la possibilitat que els ciutadans facin arribar comunicacions escrites al Consell i en
rebin resposta en una “llengua distinta del castellà que tingui estatut de llengua oficial segons la
Constitució espanyola”11 (LDCELOCE), l’acord estableix que:
1. S’haurà de remetre la comunicació a “l’organisme competent designat pel Govern
espanyol a tal efecte, que la transmetrà al seu torn a la Secretaria General del Consell
juny amb una traducció al castellà”. El termini de resposta per part del Consell tindrà en
compte la data d’arribada de la traducció.
2. “El Consell remetrà la resposta en castellà a l’esmentat organisme, encarregat pel
Govern espanyol de facilitar al ciutadà una traducció de la resposta a la llengua de la
comunicació”.
3. “El Consell no es responsabilitzarà en cap cas del contingut d’aquestes traduccions, en
el text de les quals s’esmentarà expressament aquest extrem”.
4. “Quan un ciutadà espanyol dirigeixi directament al Consell una comunicació en alguna
de les llengües contemplades en el punt 1, el Consell la retornarà al remitent informantlo
que pot tornar a dirigir-li la comunicació en aquesta llengua, però per mitjà de
l’organisme competent designat a tal efecte pel Govern espanyol”.
Pel que fa a la possibilitat d’intervenir en una de les LDCELOCE en una sessió del Consell,
s’imposen les condicions següents:
1. “A l’inici de cada semestre, al Representació Permanent d’Espanya lliurarà a la
Secretaria General del Consell una llista indicativa de les sessions del Consell per les
quals hi ha la possibilitat que es presenti una sol·licitud d’utilització d’una de les
llengües esmentades”.
2. “Com a mínim set setmanes abans de la sessió del Consell, la Representació
Permanent d’Espanya comunicarà a la Secretaria General del Consell la sol·licitud del
representant d’Espanya que desitgi fer ús d’una de les esmentades llengües en les
seves intervencions orals (interpretació passiva); la confirmació definitiva de la
sol·licitud haurà de produir-se com a molt tard catorze dies naturals abans de la sessió
del Consell”.
11 La Constitució espanyola no oficialitza més que la llengua castellana (art. 3) i obre la porta a
què “les altres llengües d’Espanya” tinguin un estatut de cooficialitat en les respectives
Comunitats Autònomes, d’acord amb els seus Estatuts. La Constitució no esmenta en cap
moment a quines llengües o Comunitats Autònomes s’està referint.
10
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
3. “Aquestes sol·licituds seran acceptades en principi, a menys que la Secretaria General
del Consell, després d’haver consultat la Direcció General del Servei Comú
d’Interpretació i Conferències, informi a la Representació Permanent d’Espanya que no
es disposa dels mitjans personals i materials necessaris”.
4. Tots els costos, directes i indirectes de la interpretació passiva seran abonats per la
Representació Permanent.
Per últim, pel que fa a la publicació dels actes adoptats per codecisió, l’acord estableix que:
1. “El Govern espanyol, o l’organisme que aquest designi a tal efecte, podrà realitzar
traduccions jurades, a les llengües esmentades, dels actes de la Unió Europea
adoptats per codecisió, tal com siguin publicats en el Diari Oficial de la Unió Europea, i
remetre-les per via electrònica a la Secretaria General del Consell”.
2. “El Consell conservarà aquestes traduccions jurades en els seus arxius i en facilitarà
una còpia a tots els ciutadans de la Unió que ho sol·licitin, en la mesura del possible
per via electrònica”.
3. “El Consell establirà un enllaç entre el seu lloc d’Internet i el del Govern espanyol en el
qual s’ofereixin les traduccions”. En el lloc web del Consell, s’hi explicitarà que les
institucions comunitàries no són responsables de les traduccions i que aquestes no
tenen valor jurídic. Aquest darrer punt, a més, s’explicitarà en cadascuna de les
traduccions.
Segons l’acord, tots els costos directes i indirectes que es derivin de l’aplicació de l’acord
administratiu aniran a càrrec del Govern espanyol. Així, la Secretaria General del Consell
presentarà semestralment a la Representació Permanent d’Espanya una factura detallada, que
haurà de ser satisfeta abans d’un mes.
Per últim, les disposicions finals de l’acord estableixen que aquest s’aplicarà a partir de la data
que el Govern espanyol comuniqui a la Secretaria General del Consell l’organisme designat per
fer les traduccions de les comunicacions ciutadanes i dels actes adoptats per codecisió,
sempre que la Secretaria General del Consell hagi comunicat al Govern espanyol que ha
adoptat les mesures necessàries per a l’aplicació del present acord.
Les parts realitzaran un examen de la seva aplicació un any després de la seva entrada en
vigor.
Avaluació de l’estat de compliment
El Govern espanyol encara no ha comunicat al Consell quin és l’organisme competent per
traduir les comunicacions dels ciutadans escrites en una de les LDCELOCE al castellà (i
11
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
viceversa) i els actes adoptats per codecisió a les LDCELOCE. Per tant, l’acord administratiu no
s’està aplicant a causa de l’incompliment de les obligacions del Govern espanyol.
Per altra banda, no hi ha constància que la Secretaria General del Consell hagi comunicat al
Govern espanyol que ja ha adoptat les mesures necessàries per a l’aplicació de l’acord (tal com
es requereix en el mateix acord). De tota manera, no s’ha trobat cap pàgina web del Consell on
s’anunciï un enllaç (present o futur) a les traduccions dels actes adoptats per codecisió a les
llengües esmentades. Així mateix, no hi ha informacions sobre si el Consell retorna les
comunicacions escrites en una LDCELOCE quan li són enviades directament.
L’únic apartat dels tres que formen l’acord administratiu que s’ha executat12 és el referent a l’ús
de les LDCELOCE en les sessions del Consell. Aquesta és una pràctica que s’ha produït
diverses vegades des de la signatura de l’acord administratiu. No hi ha informació sobre si la
Representació Permanent espanyola davant la UE s’està fent càrrec de les despeses
generades per aquesta pràctica, tal com estableix l’acord.
L’aplicació de l’acord no ha estat examinada al cap d’un any de la seva entrada en vigor
presumiblement perquè el Consell no considera que aquest hagi entrat en vigor. Si es confirma
aquest extrem, el Consell de la UE és corresponsable d’un endarreriment de més de tres anys
en l’aplicació de l’acord administratiu.
La Comissió Europea
El 21 de desembre de 2005, Carlos Bastarreche, ambaixador permanent d’Espanya davant la
UE, i Catherine Ray, secretària general de la Comissió Europea, signen l’acord administratiu
entre la Comissió Europea i el Regne d’Espanya (publicat al DOUE de 25 de març de 2006)
(annex 7).
L’acord administratiu estableix que els ciutadans espanyols tindran “la facultat de dirigir les
seves comunicacions escrites a la Comissió Europea” en les llengües oficials dins el territori
espanyol, diferents del castellà.
Anàlogament al cas del Consell de la UE, “el ciutadà dirigirà la seva comunicació escrita a
l’organisme competent designat pel Dret espanyol, el qual l’enviarà a la Comissió Europea, junt
amb una traducció certificada a l’espanyol/castellà d’aquest organisme”. La novetat en aquest
cas és el fet que “si els serveis competents de la Comissió decidissin respondre en la llengua
del document original, podran fer-ho i enviar directament la resposta a l’interessat”. Tot i que, la
12 Aquest fet que no implica necessàriament que es consideri que l’acord s’està “aplicant”.
12
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Comissió s’eximeix de cap responsabilitat en el cas d’errors de traducció a una llengua diferent
del castellà (fet que es farà explícit en el text de les traduccions), és de suposar que, en el cas
que la Comissió respongui directament en una llengua diferent al castellà (i no faci constar el
contrari en el text), la institució és plenament responsable del text.
La resta de clàusules que s’apliquen en les comunicacions escrites dirigides al Consell,
s’apliquen en el cas de la Comissió.
Els costos directes o indirectes de l’aplicació de l’acord administratiu seran assumits pel Govern
espanyol (en funció del número de
pàgines traduïdes).
La disposició final de l’acord estableix que aquest es començarà a aplicar a partir del moment
en què el Govern espanyol hagi comunicat a la Secretaria General de la Comissió els
organismes designats pel Dret espanyol com a competents per a la realització de les
traduccions.
Avaluació de l’estat de compliment
El Govern espanyol encara no ha comunicat a la Comissió Europea quin és l’organisme
competent per traduir al castellà les comunicacions dels ciutadans dirigides a la Comissió i
escrites en una de les LDCELOCE. Per tant, de nou, l’acord administratiu amb la Comissió
Europea no s’està aplicant per la deixadesa de les obligacions establertes en l’acord per part
del Govern espanyol.
Tot i així, hi ha constància que la Comissió Europea segueix amb la pràctica habitual (molt
prèvia a l’acord) de respondre les cartes que rep en llengua catalana i fer-ho en la mateixa
llengua13. Aquest fet demostra que, com a mínim en el cas de les comunicacions escrites en
català dirigides a la Comissió Europea, l’existència d’un òrgan traductor ofert pel Govern
espanyol és innecessària. Cal tenir present que un gran nombre dels traductors i intèrprets de
castellà són també catalanoparlants14.
De tota manera, la Comissió Europea és corresponsable, junt amb el Govern espanyol, d’un
endarreriment de tres anys en l’aplicació de l’acord. En aquest cas, cal destacar l’agreujant que
la Comissió Europea, probablement la institució comunitària que genera més informació escrita,
13 No hi ha constància que passi el mateix amb l’èuscar i el gallec.
14 En el cas dels intèrprets, probablement, més de la meitat.
13
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
compta amb tota una política de foment del multilingüisme, incloent-hi un comissari15 i tota una
Direcció General16 que s’hi dedica de manera exclusiva.
El Comitè de les Regions
Amb data 16 de novembre de 2005, el president del Comitè de les Regions, Peter Straub, i el
representant permanent d’Espanya davant la UE, Carlos Bastarreche, van signar un acord
administratiu (annex 8) que preveu la possibilitat que els ciutadans espanyols es relacionin per
escrit amb aquesta institució en una de les llengües cooficials de l’Estat espanyol, així com la
possibilitat d’usar aquestes llengües en les sessions plenàries de l’òrgan comunitari.
Pel que fa a les comunicacions per escrit, l’acord estableix que el ciutadà en qüestió “remetrà
aquesta comunicació a l’òrgan competent designat pel Govern espanyol a tal efecte, que la
transmetrà a la Secretaria General del Comitè de les Regions amb una traducció certificada de
la mateixa en espanyol/castellà”. Les clàusules i tràmits que s’establia en el cas de les
comunicacions dirigides al Consell de la UE, també s’apliquen en el cas del Comitè de les
Regions. Aquest acord preveu, però, que, “quan un ciutadà espanyol remeti una comunicació
directament al Comitè de les Regions” en una LDCELOCE, el Comitè de les Regions la
retornarà al remitent informant-lo que (a diferència del Consell de la UE) “ha enviat una còpia a
la Representació Permanent d’Espanya perquè aquesta sol·liciti a l’òrgan competent designat
pel Govern espanyol que faciliti una traducció oficial en espanyol/castellà”.
Pel que fa a l’ús d’una LDCELOCE en una sessió plenària del Comitè de les Regions,
s’imposen les mateixes condicions que en el cas de les reunions del Consell de la UE. Per un
costat, la Representació Permanent ha de comunicar a la Secretaria General del Comitè de les
Regions, amb una antelació mínima de set setmanes i confirmar-ho, com a molt tard, dues
setmanes abans del ple, la intenció d’un membre del Comitè d’usar oralment (interpretació
passiva) en el plenari una LDCELOCE. Per altre, el Comitè de les Regions es reserva la
potestat de donar una resposta negativa a la sol·licitud en cas de manca del personal o l’equip
necessari. Tots els costos que se’n derivin seran carregats a la Representació Permanent (el
Comitè de les Regions en presentarà la factura semestralment).
L’acord “s’aplicarà un cop la Secretaria General del Comitè hagi comunicat al Govern espanyol
que ha adoptat les mesures necessàries per a la seva aplicació”. Tot i així, l’apartat de les
15 Leonard Orban.
16 La Direcció General de Traduccions (DGT). A més, caldria destacar la feina que en el mateix sentit
desenvolupa la Direcció General d’Educació i Cultura (DGEAC).
14
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
comunicacions per escrit “només serà aplicable quan el Govern espanyol hagi comunicat a la
Secretaria General del Comitè l’organisme designat per realitzar les traduccions previstes en
els punts 2 i 3”.
Avaluació de l’estat de compliment
El Govern espanyol encara no ha comunicat al Comitè de les Regions quin és l’organisme
competent per traduir al castellà les comunicacions dels ciutadans dirigides al Comitè i escrites
en una de les LDCELOCE. Per tant, l’acord administratiu amb el Comitè de les Regions no
s’està aplicant, de nou, per incompliment del Govern espanyol.
En aquest punt de l’acord, el Comitè de les Regions és corresponsable, junt amb el Govern
espanyol, d’un endarreriment de més de tres anys en l’aplicació de l’acord.
L’apartat referent a l’ús de les LDCELOCE en les sessions plenàries del Comitè de les Regions
és l’únic que s’està aplicant. Des de la signatura de l’acord administratiu, diversos membres
espanyols del Comitè de les Regions han utilitzat regularment en les sessions plenàries del
Comitè la llengua catalana, l’èuscar o el gallec. Cal entendre, doncs, que el Comitè de les
Regions ja ha comunicat el Govern espanyol que ha pres les mesures oportunes per aplicar
l’acord. No hi ha informació sobre si la Representació Permanent espanyola davant la UE
s’està fent càrrec de les despeses generades per aquesta pràctica, tal com estableix l’acord.
El Comitè Econòmic i Social Europeu
Amb data 7 de juny de 2006, se signa l’acord administratiu entre el Comitè Econòmic i Social
Europeu i el Regne d’Espanya (annex 9) que preveu la possibilitat que els ciutadans espanyols
es relacionin per escrit amb aquesta institució en les llengües cooficials de l’Estat espanyol.
L’acord, signat pel secretari general del Comitè, Patrick Venturini, i pel ministre de Treball i
Afers Socials espanyol, Jesús Caldera, estableix que “el ciutadà remetrà la seva comunicació
escrita a l’òrgan competent designat per la legislació espanyola, òrgan que la transmetrà al
Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) junt amb una traducció certificada en
espanyol/castellà”. Els terminis i condicions per fer-ho són els mateixos que en el cas del
Consell de la UE, però, com la Comissió Europea, el CESE es guarda la possibilitat de
“respondre en la llengua del document original i enviar directament la seva resposta a
l’interessat”. En cas que no exerciti aquesta darrera potestat, retornarà la comunicació al
remitent.
Com és norma general en tots els acords, el Govern espanyol assumirà tots els costos directes
o indirectes derivats de l’aplicació de l’acord. L’acord “s’aplicarà a partir de la data en què el
Govern espanyol comuniqui a la Secretaria General del Comitè Econòmic i Social Europeu
15
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
(CESE) els òrgans competents designats per la legislació espanyol per realitzar les traduccions
contemplades en la clàusula primera”.
Avaluació de l’estat de compliment
De nou, com que el Govern espany
ol encara no ha comunicat a la contrapart quin és l’òrgan
competent per fer les traduccions, cal considerar que l’acord no s’està aplicant.
No s’ha pogut constatar si el CESE, igual que la Comissió, està fent ús de la clàusula que li
permet contestar directament les comunicacions escrites en català, èuscar o gallec.
En tot cas, el CESE és corresponsable, junt amb el Govern espanyol, d’un endarreriment de
més de dos anys en l’aplicació de l’acord.
Defensor del Poble Europeu
Amb data 30 de novembre de 2006, se signa l’acord administratiu entre el Defensor del Poble i
el representant permanent d’Espanya davant la UE (annex 10) que preveu, per un costat, la
possibilitat que els ciutadans espanyols es relacionin per escrit amb aquesta institució en les
llengües cooficials de l’Estat espanyol i, per l’altre, la disposició a Internet del formulari de
reclamació i altres documents informatius del Defensor del Poble Europeu en aquestes
llengües.
Pel que fa a la relació per escrit entre els ciutadans espanyols que utilitzin una LDCELOCE i el
Defensor del Poble Europeu, l’acord estableix que “el ciutadà dirigirà la seva comunicació
escrita a l’organisme competent responsable de les traduccions (…), designat per l’Estat
espanyol. L’organisme competent enviarà al Defensor del Poble una traducció certificada a
l’espanyol/castellà de l’esmentada comunicació”. Els termes i les condicions d’aquesta relació
són els mateixos que en el cas del Consell de la UE, amb l’afegit que, quan el Defensor del
Poble enviï la resposta en castellà a l’òrgan competent, n’avisarà per mitjà d’una carta tipus en
la llengua del document original al remitent. A més, l’òrgan espanyol responsable de la
traducció informarà el Defensor del Poble Europeu de la data de la tramesa de la resposta
traduïda. En cas que el ciutadà respongui a la comunicació del Defensor del Poble, l’òrgan
competent espanyol n’haurà d’informar a aquest darrer. Quan el Defensor del Poble Europeu
rebi directament comunicacions escrites en una LDCELOCE, les retornarà al remitent i
l’informarà, mitjançant una carta tipus en la llengua del document original, dels mecanismes per
adreçar-se al Defensor del Poble Europeu en una LDCELOCE. Aquesta carta tipus serà fornida
per l’organisme competent espanyol.
Pel que fa al segon punt, l’acord estableix que “les autoritats espanyoles posaran a disposició
dels ciutadans pàgines a Internet amb les versions del formulari de reclamació i altres
16
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
documents informatius del Defensor del Poble Europeu destinats als ciutadans comunitaris en
les llengües diferents de l’espanyol/castellà que gaudeixin a Espanya d’estatut oficialment
reconegut per la Constitució Espanyola de 1978”. “La pàgina a Internet del Defensor del Poble
Europeu en espanyol/castellà oferirà un enllaç a les pàgines creades per les autoritats
espanyoles”.
Per últim, l’acord estableix que “començarà a aplicar-se a partir del moment en què el Govern
espanyol notifiqui al Defensor del Poble els organismes designats per la legislació espanyola
com a organismes competents per efectuar les traduccions que contempla”.
Avaluació de l’estat de compliment
Com en la resta de casos, com que el Govern espanyol encara no ha comunicat al Defensor
del Poble Europeu quin és l’òrgan competent per fer les traduccions, cal considerar que l’acord
no s’està aplicant, ni en la part sobre les comunicacions escrites ni en la part de les pàgines a
Internet (que el Govern espanyol no ha creat i el web del Defensor del Poble Europeu no
enllaça).
El Defensor del Poble Europeu és corresponsable, junt amb el Govern espanyol, d’un
endarreriment de més de dos anys en l’aplicació de l’acord.
17
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Acord de la mesa del Parlament Europeu per permetre-hi un cert ús de les “llengües
addicionals”
El Parlament Europeu no ha signat encara cap acord administratiu amb el Regne d’Espanya
per permetre l’ús de les llengües cooficials en una part del territori de l’Estat espanyol en el sí
de la cambra. Tot i així, arran de la petició que en aquest sentit li va fer el Govern espanyol, la
mesa del Parlament Europeu va acceptar un petit avenç (que no s’ha traduït en un document
signat per les dues parts). Per aquesta raó i per la importància política i simbòlica del Parlament
Europeu, com a cambra de representació dels ciutadans i ciutadanes de la UE, en donem els
detalls i n’avaluem l’estat de compliment.
El 3 de juliol de 2006, la mesa del Parlament Europeu va revisar, a petició de la Conferència de
Presidents de 18 de maig de 2006, “l’afer de les llengües no oficials que gaudeixen d’un estatut
propi per la Constitució Espanyola (“llengües addicionals”)”. Després d’un debat, en el qual hi
prenen la paraula diversos membres de la mesa (com el president Borrell o els vicepresidents
Vidal-Quadras i Moscovici), la mesa decideix “recolzar, després d’una votació en la qual el
president exerceix el seu vot de qualitat, una proposta per la qual el Parlament es proposa”
bàsicament: a) acceptar, sempre que sigui possible, la gestió directa de la correspondència
amb els ciutadans en llengües addicionals (si cal fer ús d’agències de traducció, l’Estat
espanyol se’n farà càrrec); i b) “acceptar que el Govern espanyol tradueixi i publiqui en les
llengües addicionals, sota la seva responsabilitat, els actes legislatius aprovats mitjançant el
procediment de codecisió i que el web del Parlament indiqui l’existència de les traduccions en
els llocs adequats, establint els enllaços cap a elles”. Així mateix, la mesa es compromet a
revisar el funcionament d’aquestes modalitats al cap d’un any.
Aquesta decisió de la mesa, disponible en l’acta17 de la reunió de la mesa de 3 de juliol de 2006
(annex 11) no s’ha confirmat amb cap acord amb el Govern espanyol (a imatge dels acords
existents amb altres institucions i òrgans de la UE). De fet, el Parlament Europeu va rebutjar
una proposta d’acord administratiu elaborada pel Govern espanyol el setembre de 2005 que
obria la porta a la relació escrita entre els ciutadans i la institució en les llengües cooficials de
l’Estat, permetia l’ús d’aquestes llengües al plenari i preveia la traducció i publicació dels actes
legislatius aprovats per codecisió.
Segons la Secretaria per la Unió Europea, l’acord de la mesa va ser “notificat al Govern
espanyol mitjançant un intercanvi de cartes recíproc”, que no s’han fet mai públiques.
17 Consultable a: http://selene.uab.es/ce-documentacio-europea/Annex/PE Mesa.pdf
18
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Avaluació de l’estat de compliment
No es disposen dades empíriques que puguin contrastar si la gestió de la correspondència en
les “llengües addicionals” s’està acomplint. El que està clar és que la traducció i publicació dels
actes legislatius aprovats per codecisió no s’està complint. De tota manera, el propi redactat
eximeix el Parlament Europeu del seu incompliment i en responsabilitza el Govern espanyol.
Sí que cal denunciar, però, que la mesa del Parlament Europeu, incomplint la seva decisió, no
ha revisat el funcionament de les modalitats acceptades al cap d’un any de la seva aprovació
(ho hagués hagut de fer el juliol de 2007).
Més enllà d’aquesta decisió de la mesa del Parlament Europeu, és inexplicable que la llengua
catalana sigui present (tot i que amb forts condicionants) en les sessions plenàries del Comitè
de les Regions o en les reunions del Consell de la UE i no es pugui utilitzar en les sessions
plenàries de la institució que, per la seva naturalesa, és més propera als ciutadans europeus.
Així mateix, costa d’entendre que el Parlament Europeu sigui l’única institució comunitària
convidada pel Consell Europeu a signar un acord administratiu amb el Regne d’Espanya per
permetre-hi l’entrada de les “llengües addicionals” que encara no ho hagi fet.
19
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Conclusions
A petició del Govern espanyol, els caps d’Estat i de Govern de la UE, reunits en Consell
Europeu, el juny de 2005, obrien la porta a l’ús oficial (però molt limitat) del català, l’èuscar i el
gallec a les institucions i òrgans de la UE. En aquest sentit, els animaven a signar un acord
administratiu amb el Govern espanyol per permetre l’intercanvi de comunicacions escrites entre
els ciutadans espanyols parlants d’aquestes llengües i aquestes institucions, l’ús d’aquestes
llengües en les reunions del Consell de la UE o en les sessions plenàries del Parlament
Europeu o del Comitè de les Regions, i la traducció a aquestes llengües i posterior publicació
dels acords adoptats per codecisió pel Consell de la UE i el Parlament Europeu (és a dir, la
major part de Directives que s’han aprovat en els darrers tres anys). Els costos de la iniciativa
anirien a càrrec del Govern espanyol.
Durant els anys 2005 i 2006, l’Estat espanyol va signar sengles acords administratius amb el
Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social
Europeu i el Defensor del Poble Europeu, per permetre-hi l’ús del català, l’èuscar i el gallec, tot
i que amb unes limitacions que, a vegades, ratllant la humiliació. El Parlament Europeu ni tan
sols ha acceptat signar un acord similar.
Aquest estudi ha analitzat els acords signats i, sense entrar a valorar el seu contingut
(certament, força limitat) ha estudiat el seu estat d’aplicació.
De l’anàlisi dels acords es conclou que, a 2009, quatre dels cinc acords signats no es poden
considerar en aplicació, com a mínim, en allò relatiu a la llengua catalana18, a causa,
principalment, de l’incompliment de la part espanyola (només l’acord amb el Comitè de les
Regions es pot considerar que s’està aplicant parcialment).
El principal incompliment per part espanyola és la no designació d’un òrgan administratiu propi
que pugui assumir les obligacions derivades d’aquests acords (traduccions del català, el basc i
el gallec al castellà i viceversa) i posterior comunicació a les institucions i òrgans de la UE.
Aquesta designació és un requisit indispensable per a l’aplicació de quatre dels acords signats i
per la meitat del cinquè.
D’aquesta manera, tres anys després de l’acord del Consell Europeu, els catalanoparlants
encara no es poden relacionar per escrit amb les institucions o òrgans de la UE en la seva
18 El Govern del País Basc, ha decidit que el seu Servei Oficial de Traductors actuarà com a òrgan
competent per a fer les traduccions. Així, ofereix tota la informació sobre com s’apliquen els acords en el
cas de l’èuscar. No queda clar si, com a tal, compta amb el reconeixement del Govern espanyol.
20
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
llengua19. Així mateix, no s’ha traduït al català ni publicat a les pàgines web de la UE o del
Govern espanyol ni una sola Directiva adoptada per codecisió. El tercer punt de l’acord del
Consell Europeu, l’ús del català en les reunions del Consell de la UE o en les sessions
plenàries del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions, només s’està aplicant en aquest
darrer òrgan i, per bona voluntat de la institució, en el Consell de la UE20.
En resum, la manca de compliment per part del Govern espanyol de les seves obligacions, tal
com són establertes en els cinc acords que va signar semblen ser la principal causa de la seva
no aplicació. Aquest fet, sumat a la manca de sensibilitat del Parlament Europeu (reticent a
permetre l’ús del català al plenari o, fins i tot, a signar un acord administratiu amb el Govern
espanyol) explica com, quasi quatre anys després de l’històric acord dels caps d’Estat i de
Govern de la UE per permetre un ús oficial (però limitat) del català a les institucions
comunitàries, l’esmentat acord només s’estigui aplicant, aproximadament, en un 10% de les
seves clàusules.
Per altra banda, si bé s’ha constatat una relativa bona voluntat per part d’algunes institucions o
òrgans comunitaris a l’hora d’obrir la porta a la llengua catalana (fet que demostra que les
institucions comunitàries tenen prou capacitats per assumir internament l’ús oficial d’aquesta
llengua), també cal destacar la deixadesa d’aquestes institucions en no denunciar
l’incompliment o la no aplicació dels acords anys després de la seva signatura.
Sigui com sigui, un futur compliment absolut dels cinc acords signats només situa el català en
una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE, ja que aquestes només
accepten relacionar-se en castellà amb els ciutadans de l’Estat espanyol. De fet, els
mecanismes previstos suposen un pas enrere en relació a algunes de les pràctiques vigents
fins la data dels acords, com a mínim en allò relatiu a la llengua catalana21. A aquest fet, cal
sumar-hi la complexitat dels mecanismes previstos pels acords, que situen el ciutadà
catalanoparlant en una relació quasi kafkiana amb les institucions europees.
19 Tot i que és possible en les relacions amb la Comissió Europea, gràcies a la bona voluntat de la
institució comunitària (i a la disponibilitat de traductors i intèrprets catalanoparlants). Aquesta pràctica es
produeix des de molt abans de la signatura de l’acord amb el Govern espanyol.
20 Malgrat que el Govern espanyol no ha comunicat al Consell quin és l’òrgan competent per fer les
traduccions al català (element indispensable, segons el propi acord, per a la seva aplicació), el punt
referent a l’ús d’aquesta llengua en les reunions del Consell s’està executant.
21 Tot i la manca de cobertura jurídica, els ciutadans catalanoparlants podien adreçar-se en la seva
llengua a algunes institucions europees, la Comissió editava publicacions i vídeos divulgatius en català i
els Tractats eren publicats en català (a expenses de l’erari comunitari), etc.
21
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Els acords signats (i repetidament ignorats) havien d’oferir una cobertura legal a les pràctiques
vigents i ampliar la presència de la llengua catalana a les institucions de la UE. A la pràctica, en
haver de fer-se extensius a llengües amb molts menys parlants, han suposat un pas enrere en
l’ús del català a la UE. I per si fos poc, tal com s’ha vist, s’estan incomplint.
22
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
Bibliografia
– “Amb els ulls mirant a Europa” dins Anuaris.cat: 2004
– Llamas Fernández, Santiago. “La lengua vasca y el Derecho de la Unión Europea” a
Europa Euskadi, núm. 202
– Mercator, dret i legislació lingüístics
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 1
REGLAMENT 1/1958 PEL QUAL ES FIXA EL RÈGIM LINGÜÍSTIC
DE LA COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA
Este documento es un instrumento de documentación y no compromete la responsabilidad de las instituciones
►B REGLAMENTO No 1
por el que se fija el régimen lingüístico de la Comunidad Económica Europea
(DO L 17 de 6.10.1958, p. 385)
Modificado por:
Diario Oficial
n° página fecha
►M1 Reglamento (CE) no 920/2005 d
el Consejo de 13 de junio de 2005 L 156 3 18.6.2005
►M2 Reglamento (CE) no 1791/2006 del Consejo de 20 de noviembre de
2006
L 363 1 20.12.2006
Modificado por:
►A1 Acta de adhesión de Dinamarca, de Irlanda y del Reino Unido de Gran
Bretaña e Irlanda del Norte
L 73 14 27.3.1972
(adaptada por Decisión del Consejo de 1 de enero de 1973) L 2 1 1.1.1973
►A2 Acta de adhesión de Grecia L 291 17 19.11.1979
►A3 Acta de adhesión de España y de Portugal L 302 23 15.11.1985
►A4 Acta de adhesión de Austria, de Finlandia y de Suecia C 241 21 29.8.1994
(adaptada por Decisión 95/1/CE, Euratom, CECA del Consejo) L 1 1 1.1.1995
►A5 Acta relativa a las condiciones de adhesión de la República Checa, la
República de Estonia, la República de Chipre, la República de Letonia,
la República de Lituania, la República de Hungría, la República de
Malta, la República de Polonia, la República de Eslovenia y la República
Eslovaca, y a las adaptaciones de los Tratados en los que se
fundamenta la Unión
L 236 33 23.9.2003
1958R0001 —ES — 01.01.2007 — 006.001— 1
REGLAMENTO No 1
por el que se fija el régimen lingüístico de la Comunidad Económica
Europea
EL CONSEJO DE LA COMUNIDAD ECONÓMICA EUROPEA,
Visto el artículo 217 del Tratado, según el cual el régimen lingüístico de
las instituciones de la Comunidad será fijado por el Consejo, por unanimidad,
sin perjuicio de las disposiciones previstas en el reglamento
del Tribunal de Justicia,
Considerando que las cuatro lenguas en las que ha sido redactado el
Tratado son reconocidas como lenguas oficiales cada una de ellas en
uno o varios Estados miembros de la Comunidad,
HA ADOPTADO EL PRESENTE REGLAMENTO:
▼M2
Artículo 1
Las lenguas oficiales y las lenguas de trabajo de las instituciones de la
Unión serán el alemán, el búlgaro, el castellano, el checo, el danés, el
eslovaco, el esloveno, el estonio, el finés, el francés, el griego, el
húngaro, el inglés, el irlandés, el italiano, el letón, el lituano, el maltés,
el neerlandés, el polaco, el portugués, el rumano y el sueco.
▼B
Artículo 2
Los textos que un Estado miembro o una persona sometida a la jurisdicción
de un Estado miembro envíe a las instituciones se redactarán, a
elección del remitente, en una de las lenguas oficiales. La respuesta se
redactará en la misma lengua.
Artículo 3
Los textos que las instituciones envíen a un Estado miembro o a una
persona sometida a la jurisdicción de un Estado miembro se redactarán
en la lengua de dicho Estado.
▼M2
Artículo 4
Los reglamentos y demás textos de alcance general se redactarán en las
lenguas oficiales.
Artículo 5
El Diario Oficial de la Unión Europea se publicará en las lenguas
oficiales.
▼B
Artículo 6
Las instituciones podrán determinar las modalidades de aplicación de
este régimen lingüístico en sus reglamentos internos.
▼B
1958R0001 —ES — 01.01.2007 — 006.001— 2
Artículo 7
El régimen lingüístico del procedimiento del Tribunal de Justicia se
determinará en el reglamento de procedimiento de éste.
Artículo 8
Por lo que respecta a los Estados miembros donde existan varias lenguas
oficiales, el uso de una lengua se regirá, a petición del Estado
interesado, por las normas generales de la legislación de dicho Estado.
El presente Reglamento será obligatorio en todos sus elementos y directamente
aplicable en cada Estado miembro.
▼B
1958R0001 —ES — 01.01.2007 — 006.001— 3
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 2
RESOLUCIÓ 1235/90 SOBRE LA SITUACIÓ DE LES LLENGÜES
A LA CEE I DE LA LLENGUA CATALANA
Resolució 1235/90 del Parlament Europeu sobre la situació de les llengües
a la Comunitat i de la llengua catalana, d’11 de desembre de 1990
EL PARLAMENT EUROPEU,
Vista la Petició núm. 113/88 del Parlament de Catalunya;
Vista la Petició núm. 161/89 del Parlament de les Illes Balears;
Vistos els articles 217 i 248 del Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea, els articles
190 i 225 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, com també les
diferents actes d’adhesió;
Vist el Reglament núm. 1 del Consell de 15 d’abril de 1958, modificat després de cada adhesió, i
especialment els seus articles 1, 6, 7 i 8;
Vist l’informe de la Comissió de Peticions i les opinions de la Comissió d’Afers Jurídics i de Drets
dels Ciutadans i de la Comissió de Joventut, Cultura, Educació, Informació i Esport (doc. A3-
169/90);
A. Atès que les Comunitats Europees, i més en particular el Parlament Europeu, constitueixen -de
tots els organismes internacionals que agrupen països en què s’utilitzen diverses llengües- l’únic
òrgan que ha adoptat el principi del “multilingüisme integral”; i que això implica que, llevat del
luxemburguès (que va passar a ser una llengua oficial de Luxemburg l’any 1984), les deu llengües
que tenen l’estatut de llengua oficial a tot el territori d’un estat membre també són rellevants en
tant que llengües de la Comunitat, amb el benentès que el text dels actes de dret derivat no es
publica en irlandès,
B. Atès que l’experiència demostra que aquest treball sistemàtic en nou llengües, que comporta
costos no pas negligibles, origina dificultats i sobrecàrregues tècniques que es poden veure
augmentades, amb les noves adhesions, si s’escauen,
C. Atès que, no obstant això, mitjançant el recurs extensiu a la pràctica del “multilingüisme
integral” el Parlament Europeu pretén subratllar la dignitat que reconeix a les llengües, reflex i
expressió de les cultures dels pobles, i que, en qualsevol cas, els efectes positius d’aquesta
pràctica són evidents ja que permet examinar els textos sotmesos al Parlament, i especialment els
textos de les propostes de mesures comunitàries que tenen valor legislatiu, en les llengües de tots
els països en els sistemes jurídics dels quals s’hauran d’integrar aquestes mesures,
D. Atesa la importància de la llengua catalana, llengua europea mil·lenària utilitzada en tots els
nivells de l’ensenyament i en tots els mitjans de comunicació, en la qual existeix una producció
cultural i literària molt important i de la qual fa un ús efectiu i continuat la majoria de la població
d’un territori de més de 10 milions d’habitants, i atès també el seu caràcter oficial,
E. Atès que, per tots els motius esmentats abans, no és possible accedir a una aplicació completa
del principi de la igualtat de totes les llengües dels països comunitaris però que, pel que fa a la
llengua catalana, hi ha possibilitats d’utilització que es poden posar en pràctica en el moment
actual,
1. Subratlla la importància que s’ha de concedir a l’ús de les llengües per part de les Comunitats
Europees, que han d’intentar que els pobles d’Europa no considerin aquesta institució com un cos
exterior i estrany sinó com un element que forma part de la vida quotidiana dels ciutadans;
2. Considera que les peticions núm. 113/88 del Parlament de Catalunya i núm. 161/89 del
Parlament de les Illes Balears tradueixen bé aquesta necessitat respecte al català, llengua oficial al
territori dels pobles representats pels dos parlaments que han presentat aquestes peticions, en
virtut dels estatuts d’autonomia respectius i en el marc de la norma general de l’article 3 de la
Constitució espanyola de 1978;
3. Assenyala que, per tal que l’objecte d’aquestes peticions es pugui fer realitat, cal tenir en
compte que la fixació del règim lingüístic de les institucions de les Comunitats Europees -en virtut
de les dispo
sicions de l’article 217 del Tractat CEE, de l’article 190 del Tractat Euratom i del
Reglament núm. 1 del Consell de 15 d’abril de 1958 -és competència del Consell, que decideix per
unanimitat i que, pel que fa als estats membres en què existeixen diverses llengües oficials, l’ús
de la llengua s’ha de determinar, a sol·licitud de l’estat interessat, segons les regles generals de la
legislació d’aquest estat;
4. Demana al Consell, format pels representants dels estats membres, i a la Comissió que adoptin
mesures que permetin aconseguir els objectius següents:
– la publicació en català dels tractats i dels textos fonamentals de les Comunitats;
– la difusió en català de la informació pública relativa a les institucions europees per tots els
mitjans de comunicació;
– la inclusió del català en els programes elaborats per la Comissió per a l’aprenentatge i el
perfeccionaqment de les llengües europees;
– l’ús del català en les relacions orals i escrites amb el públic a les oficines de la Comissió de les
Comunitats Europees a les Comunitats Autònomes en qüestió.
5. Acull amb satisfacció que, de conformitat amb el Reglament del Tribunal de Justícia, els
testimonis i els experts ja poguin emprar la llengua catalana en el Tribunal si no es poden
expressar d’una manera convenient en una altra de les llengües de procediment del Tribunal;
6. Demana a la Mesa, en el marc del règim jurídic esmentat a l’apartat 3 i pel que respecta al
Parlament Europeu, que adopti decisions adequades en aquesta matèria, tenint en compte els
objectius esmentats;
7. Encarrega al seu president que trameti aquesta resolució i l’informe de la seva comissió al
Consell, a la Comissió i al dos parlaments que han presentat les peticions núm. 113/88 i núm.
161/89.
Font: http://www.geocities.com/m_strubell/ue.htm
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 3
ARTICLE IV-448 DEL TRACTAT CONSTITUCIONAL
Constitution/es 341
ARTÍCULO IV-448
Textos auténticos y traducciones
1. El presente Tratado, redactado en un ejemplar único, en lenguas alemana, checa, danesa,
eslovaca, eslovena, española, estonia, finesa, francesa, griega, húngara, inglesa, irlandesa, italiana,
letona, lituana, maltesa, neerlandesa, polaca, portuguesa y sueca, cuyos textos en cada una de estas
lenguas son igualmente auténticos, será depositado en los archivos del Gobierno de la República
Italiana, que remitirá una copia autenticada a cada uno de los Gobiernos de los demás Estados
signatarios.
2. El presente Tratado podrá asimismo traducirse a cualquier otra lengua que determinen los
Estados miembros entre aquellas que, de conformidad con sus ordenamientos constitucionales,
tengan estatuto de lengua oficial en la totalidad o en parte de su territorio. El Estado miembro de
que se trate facilitará una copia certificada de estas traducciones, que se depositará en los archivos
del Consejo.
EN FE DE LO CUAL, los plenipotenciarios infrascritos suscriben el presente Tratado.
Hecho en…, el…
______________________
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 4
CONCLUSIONS DEL CONSELL EUROPEU DE 13 DE JUNY DE
2005 RELATIVES A L’ÚS OFICIAL D’ALTRES LLENGÜES EN EL
CONSELL I, EN EL SEU CAS, EN ALTRES INSTITUCIONS I
ÒRGANS DE LA UE (2005/C 148/01)
(versió castellana)
I
(Comunicaciones)
CONSEJO
CONCLUSIONES DEL CONSEJO
de 13 de junio de 2005
relativas al uso oficial de otras lenguas en el Consejo y, en su caso, en otras instituciones y órganos
de la Unión Europea
(2005/C 148/01)
1. Las presentes conclusiones se refieren a las lenguas, distintas de las lenguas indicadas en el Reglamento
no 1/1958 del Consejo, que cuentan con un estatuto reconocido por la Constitución de un Estado
miembro en todo o en parte de su territorio y cuyo uso como lengua nacional está autorizado por ley.
2. El Consejo considera que, en el marco de los esfuerzos desplegados para acercar la Unión al conjunto
de sus ciudadanos, tiene que hacerse más hincapié en la riqueza de su diversidad lingüística.
3. El Consejo estima que la posibilidad de que los ciudadanos utilicen otras lenguas en sus relaciones con
las instituciones es un factor importante para reforzar su identificación con el proyecto político de la
Unión Europea.
4. En el Consejo se autorizará el uso oficial de las lenguas indicadas en el punto 1 sobre la base de un
acuerdo administrativo celebrado entre el Consejo y el Estado miembro que lo solicite y, en su caso,
con otra institución u órgano de la Unión sobre la base de un acuerdo administrativo similar.
5. Estos acuerdos se celebrarán de conformidad con el Tratado y con las disposiciones adoptadas para su
ejecución y deberán ajustarse a las condiciones que se exponen a continuación. Los costes directos o
indirectos que se deriven de la aplicación por las instituciones y órganos de la Unión de estos acuerdos
administrativos correrán a cargo del Estado miembro solicitante.
a) Publicación de los actos adoptados mediante codecisión por el Parlamento Europeo y el Consejo
El Gobierno de un Estado miembro podrá enviar al Parlamento Europeo y al Consejo una traducción
certificada de los actos adoptados mediante codecisión en una de las lenguas indicadas en el punto
1. El Consejo conservará esta traducción en sus archivos y emitirá copia de ella a petición de un interesado.
El Consejo se encargará de la publicación de estas traducciones en su sitio Internet. En ambos
casos, se señalará que esas traducciones carecen de valor jurídico.
b) Intervenciones orales en las sesiones del Consejo y, en su caso, de otras instituciones u órganos de la Unión
El Gobierno de un Estado miembro podrá, si ha lugar, solicitar al Consejo, y en su caso a otras instituciones
u órganos (Parlamento Europeo o Comité de las Regiones) la posibilidad de utilizar una de
las lenguas indicadas en el punto 1 en las intervenciones orales (interpretación pasiva) que realice en
una sesión uno de los miembros de la institución u órgano de que se trate. En el caso del Consejo,
en principio se dará curso a dicha solicitud, siempre que se haya formulado con una antelación razonable
con respecto a la sesión y que se cuente con los medios necesarios, por lo que se refiere a
personal y equipo.
18.6.2005 ES Diario Oficial de la Unión Europea C 148/1
c) Comunicaciones escritas con las instituciones y órganos de la Unión
Los Estados miembros podrán adoptar un acto jurídico en el que se establezca que, cuando un ciudadano
desee dirigir una comunicación a una institución u órgano de la Unión en una de las lenguas
indicadas en el punto 1, remitirá esa comunicación a un órgano designado por el Gobierno de ese
Estado miembro. Este órgano remitirá a la Institución u órgano de que se trate el texto de la comunicación
con una traducción de la misma en la lengua del Estado miembro indicada en el Reglamento
no 1/1958 del Consejo. El mismo procedimiento se aplicará, mutatis mutandis, a la respuesta que dé
la institución u órgano de que se trate.
Cuando las instituciones u órganos de la Unión tengan que respetar un plazo de respuesta, dicho
plazo empezará a contar a partir de la fecha en la que la institución u órgano haya recibido del
Estado miembro la traducción en una de las lenguas indicadas en el Reglamento no 1/1958 del
Consejo. El plazo dejará de correr en la fecha en la que la institución u órgano de la Unión haya
enviado su respuesta al órgano competente del Estado miembro en esa última lengua.
El Consejo invita a las demás instituciones a que celebren acuerdos administrativos sobre esta base.
C 148/2 ES Diario Oficial de la Unión Europea
18.6.2005
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 5
CONCLUSIONS DEL CONSELL EUROPEU DE 13 DE JUNY DE
2005 RELATIVES A L’ÚS OFICIAL D’ALTRES LLENGÜES EN EL
CONSELL I, EN EL SEU CAS, EN ALTRES INSTITUCIONS I
ÒRGANS DE LA UE (2005/C 148/01)
(versió anglesa)
I
(Information)
COUNCIL
COUNCIL CONCLUSION
of 13 June 2005
on the official use of additional languages within the Council and possibly other Institutions and
bodies of the European Union
(2005/C 148/01)
1. These conclusions relate to languages other than the languages referred to in Council Regulation No
1/1958 whose status is recognised by the Constitution of a Member State on all or part of its territory
or the use of which as a national language is authorised by law.
2. The Council considers that, in the framework of efforts being made to bring the Union closer to all its
citizens, the richness of its linguistic diversity must be taken more into consideration.
3. The Council believes that allowing citizens the possibility of using additional languages in their relations
with the Institutions is an important factor in strengthening their identification with the European
Union’s political project.
4. The official use of the languages referred to in paragraph 1 will be authorised at the Council on the
basis of an administrative arrangement concluded between the latter and the requesting Member State,
and possibly by another Union Institution or body on the basis of a similar administrative arrangement.
5. These arrangements will be concluded in accordance with the Treaty and with the provisions adopted
for its implementation and must comply with the conditions below. The direct or indirect costs associated
with implementation of these administrative arrangements by the Union’s Institutions and bodies
will be borne by the requesting Member State.
(a) Making public of acts adopted in codecision by the European Parliament and the Council
The government of a Member State will be able to send the European Parliament and the Council a
certified translation of acts adopted in codecision into one of the languages referred to in paragraph
1. The Council will add that translation to its archives and provide a copy of it on request. The
Council will ensure that these translations are published on its Internet site. In both cases, attention
will be drawn to the fact that the translations in question do not have the status of law.
(b) Speeches to a meeting of the Council and possibly other Union Institutions or bodies
The government of a Member State will, if necessary, be able to ask the Council, and possibly other
Institutions or bodies (European Parliament or Committee of the Regions), for permission to use
one of the languages referred to in paragraph 1 in speeches by one of the members of the Institution
or body in question at a meeting (passive interpreting). In the case of the Council, this request
will in principle be granted, provided it is made reasonably in advance of the meeting and the necessary
staff and equipment are available.
18.6.2005 EN Official Journal of the European Union C 148/1
(c) Written communications to Union Institutions and bodies
Member States will be able to adopt a legal act providing that, if one of their citizens wishes to send
a communication to a Union Institution or body in one of the languages referred to in paragraph 1,
he or she shall send the communication to a body designated by that Member State. That body will
send the Institution or body in question the text of the communication, with a translation into the
language of the Member State referred to in Council Regulation No 1/1958. The same procedure
will apply mutatis mutandis to the reply from the Institution or body in question.
Where the Union Institutions or bodies have a fixed period of time in which to reply, that period
will commence from the date on which the Institution or body in question receives the translation
into one of the languages referred to in Council Regulation No 1/1958 from the Member State. The
period will cease on the date on which the Union Institution or body sends its reply to the competent
body of the Member State in the latter language.
The Council invites the other Institutions to conclude administrative arrangements on this basis.
C 148/2 EN Official Journal of the European Union 18.6.2005
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 6
ACORD ENTRE EL REGNE D’ESPANYA
I EL CONSELL DE LA UE
ACUERDO ADMINISTRATIVO ENTRE EL REINO DE ESPAÑA Y EL CONSEJO DE LA UNIÓN
EUROPEA
(2006/C 40/02)
El Reino de España, por una parte, y el Consejo de la Unión
Europea, por otra,
Vistas las conclusiones, adoptadas por el Consejo el 13 de junio
de 2005, relativas al uso oficial de otras lenguas en el Consejo
y, en su caso, en otras instituciones y órganos de la Unión
Europea,
Considerando que, además de las lenguas contempladas en el
Reglamento no 1/1958 del Consejo, existen en la Unión otras
lenguas que tienen estatuto constitucional de lenguas oficiales
en determinados Estados miembros, en la totalidad o en parte
de su territorio, o cuyo empleo como lengua nacional está
autorizado por la ley,
Considerando que, en el marco de los esfuerzos desplegados
para acercar la Unión al conjunto de sus ciudadanos, es necesario
tener en cuenta en mayor medida la riqueza que representa
su diversidad lingüística, y que la posibilidad de que los
ciudadanos utilicen estas otras lenguas en sus relaciones con las
instituciones es un factor importante para reforzar su identificación
con el proyecto político de la Unión Europea,
Han convenido en celebrar el presente ACUERDO ADMINISTRATIVO
con el fin de permitir el uso oficial en el Consejo de
las lenguas distintas del castellano que tienen estatuto de
lenguas oficiales según la Constitución española.
Comunicaciones escritas al Consejo de la Unión Europea
1. Cuando, en aplicación del Derecho español, un ciudadano
español desee dirigir al Consejo una comunicación escrita
en una lengua distinta del castellano que tenga estatuto de
lengua oficial según la Constitución española:
a) Deberá remitir esa comunicación al organismo competente
designado por el Gobierno español a tal efecto,
que la transmitirá a su vez a la Secretaría General del
Consejo junto con una traducción al castellano; la fecha
de recepción de la comunicación, en particular en caso
de que el Consejo disponga de un plazo para enviar
una respuesta al ciudadano, será aquella en que el
Consejo la reciba del mencionado organismo la traducción.
b) El Consejo remitirá su respuesta en castellano a dicho
organismo, encargado por el Gobierno español de facilitar
al ciudadano una traducción de la respuesta a la
lengua de la comunicación.
c) El Consejo no se responsabilizará en ningún caso del
contenido de estas traducciones, en cuyo texto se
mencionará expresamente este extremo.
2. En caso de que el ciudadano autor de la comunicación
disponga de un plazo para actuar en contestación a la
respuesta del Consejo, y como excepción a lo dispuesto en
el punto 1, letra a), el Consejo remitirá directamente al
ciudadano su respuesta en castellano, al mismo tiempo que
al organismo competente. En su respuesta, el Consejo señalará
a la atención del ciudadano que el plazo para actuar
en contestación a aquella empieza a correr a partir de la
fecha de recepción de la respuesta en castellano. El Consejo
remitirá copia de su respuesta al organismo competente,
encargado por el Gobierno español de facilitar al ciudadano
una traducción de la respuesta a la lengua
de la
comunicación, e informará de ello al ciudadano. El Consejo
no se responsabilizará en ningún caso del contenido de
estas traducciones, en cuyo texto se mencionará expresamente
este extremo.
3. Cuando un ciudadano español dirija directamente al
Consejo una comunicación en alguna de las lenguas
contempladas en el punto 1, el Consejo la devolverá al
remitente informándole de que puede volver a dirigirle la
comunicación en dicha lengua, pero por mediación del
organismo competente designado a tal efecto por el
Gobierno español.
4. Las partes en el presente acuerdo administrativo se
comprometen a tomar las medidas necesarias para que se
respeten en todo momento las normas en materia de confidencialidad
de las comunicaciones a que se refiere el
presente acuerdo, en particular por lo que respecta a la
traducción efectuada por el organismo competente designado
por el Gobierno español.
Intervenciones orales durante una sesión del Consejo
5. Los representantes de España podrán, si ha lugar, utilizar
en una sesión del Consejo una de las lenguas distintas del
castellano reconocidas como lenguas oficiales en la Constitución
española en las condiciones siguientes:
a) Al comienzo de cada semestre, la Representación
Permanente de España entregará a la Secretaría General
del Consejo una lista indicativa de las sesiones del
Consejo para las cuales cabe la posibilidad de que se
presente una solicitud de utilización de una de las
mencionadas lenguas.
b) Como mínimo siete semanas antes de la sesión del
Consejo, la Representación Permanente de España
comunicará a la Secretaría General del Consejo la solicitud
del representante de España que desee hacer uso
de una de las mencionadas lenguas en sus intervenciones
orales (interpretación pasiva); la confirmación
definitiva de la solicitud deberá producirse a más tardar
catorce días naturales antes de la sesión del Consejo.
c) Estas solicitudes serán aceptadas en principio, salvo que
la Secretaría General del Consejo, tras haber consultado
a la Dirección General del Servicio Común de Interpretación
y Conferencias, informe a la Representación
Permanente de España de que no se dispone de los
medios personales y materiales necesarios.
6. Los costes directos e indirectos de la interpretación pasiva
que la Dirección General del Servicio Común de Interpretación
y Conferencias facture al Consejo serán abonados,
incluso en caso de anulación, por la Representación Permanente
de España, según lo indicado en los puntos 11 y 12
siguientes.
C 40/2 ES Diario Oficial de la Unión Europea 17.2.2006
Publicidad de los actos adoptados por codecisión
7. El Gobierno español, o el organismo que éste designe a tal
efecto, podrá realizar traducciones juradas, a las lenguas
mencionadas, de los actos de la Unión Europea adoptados
por codecisión, tal como aparezcan publicados en el Diario
Oficial de la Unión Europea, y remitirlas por vía electrónica
a la Secretaría General del Consejo.
8. El Consejo conservará estas traducciones juradas en sus
archivos y facilitará copia de las mismas a todo ciudadano
de la Unión que lo solicite, en la medida de lo posible por
vía electrónica.
9. El Consejo establecerá un vínculo entre su sitio de Internet
y el del Gobierno español en que se ofrezcan las traducciones.
En el sitio de Internet del Consejo, se mencionará,
en las lenguas oficiales y de trabajo, que las instituciones
de la Unión no se responsabilizan del contenido de las
traducciones y que éstas carecen de valor jurídico.
10. En cada traducción jurada, se llamará la atención sobre el
hecho de que las instituciones de la Unión no se responsabilizan
del contenido de la traducción y que ésta carece de
valor jurídico. Se hará una mención en este sentido, en la
lengua de que se trate, en la primera página de cada
traducción jurada y en el encabezamiento de cada una de
sus páginas siguientes, así como en la página inicial del
sitio de Internet del Gobierno español en que estas traducciones
se encuentren disponibles.
Costes
11. El Gobierno español asumirá los costes directos e indirectos
a que pueda dar lugar la aplicación del presente
acuerdo administrativo por lo que respecta al Consejo.
12. A tal efecto, la Secretaría General del Consejo presentará
semestralmente a la Representación Permanente de España
una nota en la que se detallen los mencionados costes. La
Representación Permanente de España deberá reembolsar
el importe correspondiente en un plazo de un mes a partir
de dicha notificación.
Disposiciones finales
13. El presente acuerdo se aplicará a partir de la fecha en que
el Gobierno español haya comunicado a la Secretaría
General del Consejo el organismo designado para realizar
las traducciones contempladas en los puntos 1, 2 y 7,
siempre que la Secretaría General del Consejo haya comunicado
al Gobierno español que ha adoptado las medidas
necesarias para la aplicación del presente acuerdo.
14. Las partes podrán decidir de común acuerdo revisar o finalizar
el presente acuerdo administrativo. Las partes realizarán
un examen de su aplicación un año después de su
entrada en vigor.
17.2.2006 ES Diario Oficial de la Unión Europea C 40/3
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 7
ACORD ENTRE EL REGNE D’ESPANYA
I LA COMISSIÓ EUROPEA
ACUERDO ADMINISTRATIVO
entre la Comisión Europea y el Reino de España
(2006/C 73/06)
La Comisión Europea, por una parte y el Reino de España, por
otra,
Vistas las conclusiones adoptadas por el Consejo de «Asuntos
generales y relaciones exteriores» de la Unión Europea, celebrado
el 13 de junio de 2005, relativas al empleo oficial de
lenguas adicionales en el Consejo y eventualmente en otras
Instituciones y Órganos de la Unión Europea,
Considerando lo siguiente:
(1) Los esfuerzos para acercar la Unión a los ciudadanos
exigen que, en la medida de lo posible, se facilite tanto a
ellos como a sus representantes, la comunicación con las
instituciones en su lengua materna, elemento importante
para reforzar su identificación con el proyecto político
de la Unión.
(2) En la Unión existen ya lenguas distintas de las contempladas
por el Reglamento no 1/1958 del Consejo, cuyo
estatuto es reconocido por la Constitución de un Estado
miembro sobre el conjunto o sobre una parte de su territorio,
o cuyo empleo en tanto que lengua nacional, esté
autorizado por la Ley,
ACUERDAN concluir el presente ACUERDO ADMINISTRATIVO
para permitir el uso oficial en la Unión Europea,
además del español o castellano, de las otras lenguas que en
España disfrutan de un estatuto reconocido por la Constitución
española de 1978.
Cláusula primera
Los ciudadanos españoles, o cualquier otra persona física o jurídica
que resida o tenga su sede en España, tendrán, en los
términos previstos por el Derecho español y de acuerdo con las
conclusiones del Consejo de 13 de junio de 2005, la facultad
de dirigir sus comunicaciones escritas a la Comisión europea
en cualquiera de las lenguas que, conforme al orden constitucional
español, son oficiales dentro del territorio español.
1.1. Cuando la lengua utilizada no sea el español/castellano,
dicha facultad se ejercerá mediante el procedimiento
siguiente:
— El ciudadano dirigirá su comunicación escrita al organismo
competente designado por el Derecho español,
el cual la enviará a la Comisión europea junto con una
traducción certificada
al español/castellano de este
organismo.
— La fecha de recepción de la comunicación, en particular
en el caso en que la Comisión disponga de un
plazo para enviar una respuesta al ciudadano, será
aquella en que la Comisión reciba la traducción certificada
de dicho organismo.
— La Comisión europea redactará su respuesta en
español/castellano y la remitirá al organismo competente
antes citado.
— Dicho organismo competente enviará al interesado, a
la mayor brevedad, la respuesta de la Comisión, con su
traducción certificada en la lengua del documento
original.
— Si los servicios competentes de la Comisión decidieran
responder en la lengua del documento original, podrán
hacerlo y enviar directamente su respuesta al interesado.
— Los eventuales errores de traducción en una lengua
diferente del español/castellano, así como la posible
mala interpretación de la respuesta como consecuencia
de dichos errores, no serán responsabilidad de la
Comisión, extremo que se hará constar de forma
expresa en el texto de las traducciones.
1.2. Salvo en el caso de que los servicios de la Comisión
tengan la capacidad y la voluntad de realizar la traducción
con sus medios, la Comisión devolverá al remitente las
comunicaciones que reciba en lenguas diferentes del
español/castellano que en España disfrutan de un estatuto
reconocido oficialmente por la Constitución española de
1978 y que no vayan acompañadas de su traducción certificada
al español/castellano.
En este caso, la Comisión informará al interesado de que
el ejercicio de su derecho a dirigirse a esta institución y a
obtener respuesta en la lengua de su elección deberá realizarse
mediante el envío de la comunicación en dicha
lengua al organismo designado a tal efecto por el Derecho
español.
1.3. Cuando el ciudadano autor de la comunicación disponga
de un plazo para dar curso a la respuesta de la Comisión
y no obstante lo dispuesto en el punto 1.1., la Comisión
enviará su respuesta en español/castellano directamente al
ciudadano al mismo tiempo que al organismo competente.
En su respuesta, la Comisión recordará al ciudadano que
el plazo para dar curso a la respuesta comenzará a contar
a partir de la fecha de recepción de la respuesta en
español/castellano. La Comisión enviará copia de su
respuesta al organismo competente a fin de que pueda
proporcionar al ciudadano una traducción de la misma en
la lengua de la comunicación; en su respuesta, la Comisión
también llamará la atención del ciudadano sobre este
hecho. La Comisión no será responsable en ningún caso
de estas traducciones; extremo que se hará constar de
forma expresa en el texto de las traducciones.
1.4. En caso de que la Comisión deba responder dentro de un
plazo determinado, éste comenzará a contar desde la
recepción del documento original acompañado de su
traducción certificada en español/castellano. El plazo
cesará en el momento en que la Comisión haya enviado
su respuesta escrita en español/castellano al organismo
competente designado por el Derecho español o desde el
momento en que la Comisión haya enviado directamente
al interesado su respuesta en la lengua del documento
original.
C 73/14 ES Diario Oficial de la Unión Europea 25.3.2006
1.5. Las partes del presente acuerdo administrativo se comprometen
a adoptar las medidas necesarias para mantener en
todo momento la confidencialidad de las comunicaciones
amparadas por el presente acuerdo, en particular, en lo
que respecta a la traducción efectuada por el organismo
competente designado por el Derecho español.
Cláusula segunda
En lo que concierne a la Comisión europea, el gobierno español
asumirá los costes directos o indirectos resultantes de la aplicación
del presente acuerdo administrativo.
Una vez al año, los servicios competentes de la Comisión
pedirán a las autoridades españolas, el reembolso de los gastos
realizados calculados a tanto alzado en función del número de
páginas traducidas por ellos de acuerdo con el procedimiento
previsto en el presente acuerdo.
Disposición final
El presente acuerdo comenzará a aplicarse a partir del
momento en que el gobierno español haya comunicado a la
Secretaría General de la Comisión los organismos designados
por el Derecho español como organismos competentes para la
realización de las traducciones a las que se refiere la cláusula
primera.
Bruselas, 21 de diciembre de 2005
La Comisión de las Comunidades Europeas y el Reino de España
Carlos BASTARRECHE
Embajador
Representante Permanente
Catherine DAY
Secretaria General
25.3.2006 ES Diario Oficial de la Unión Europea C 73/15
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 8
ACORD ENTRE EL REGNE D’ESPANYA
I EL COMITÈ DE LES REGIONS DE LA UE

hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 9
ACORD ENTRE EL REGNE D’ESPANYA
I EL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU
COMITÉ ECONÓMICO
Y SOCIAL EUROPEO REINO DE ESPAÑA
CESE 580/2006 …/…
ACUERDO ADMINISTRATIVO
ENTRE EL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO
Y EL REINO DE ESPAÑA
El Comité Económico y Social Europeo (CESE), por una parte, y el Reino de España, por otra,
Vistas las conclusiones adoptadas por el Consejo de Asuntos Generales y Relaciones Exteriores del
13 de junio de 2005 relativas al uso oficial de otras lenguas en el Consejo y, en su caso, en otras
instituciones y órganos de la Unión Europea;
Considerando:
(1) que los esfuerzos para acercar la Unión a los ciudadanos exigen facilitar a estos últimos y a sus
representantes, en la medida de lo posible, la comunicación con las instituciones en su lengua
materna, elemento importante para reforzar su identificación con el proyecto político de la
Unión.
(2) que en la Unión existen lenguas, distintas de las indicadas por el Reglamento n° 1/l958 del
Consejo, que cuentan con un estatuto reconocido por la Constitución de un Estado miembro en
todo o en parte de su territorio y cuyo uso como lengua nacional está autorizado por ley,
HAN CONVENIDO en celebrar el presente ACUERDO ADMINISTRATIVO para permitir el uso
oficial en el Comité Económico y Social Europeo (CESE) de las lenguas distintas del español o
castellano cuyo estatuto está reconocido en España por la Constitución Española de 1978.
Cláusula primera
De acuerdo con las Conclusiones del Consejo de 13 de junio de 2005 y en las condiciones previstas
por la legislación española, todo ciudadano español o toda persona física o jurídica residente o con
sede en España tendrá derecho a dirigir sus comunicaciones escritas al Comité Económico y Social
Europeo (CESE) en cualquiera de las lenguas que, de conformidad con la Constitución Española,
tienen estatuto de lengua oficial en el territorio español.
– 2 –
CESE 580/2006 …/…
1.1. Cuando la lengua utilizada sea distinta del español/castellano, esta facultad se hará efectiva de
acuerdo con el siguiente procedimiento:
• El ciudadano remitirá su comunicación escrita al órgano competente designado por la
legislación española, órgano que la transmitirá al Comité Económico y Social Europeo
(CESE) junto con una traducción certificada en español/castellano.
• La fecha de recepción de la comunicación, en particular en el caso en que el Comité
Económico y Social Europeo (CESE) tenga un plazo para enviar una respuesta al
ciudadano, será la fecha en que el Comité Económico y Social Europeo (CESE) reciba la
traducción certificada de dicho órgano
.
• El Comité Económico y Social Europeo (CESE) redactará su respuesta en
español/castellano y la transmitirá al órgano competente.
• El órgano competente enviará lo antes posible al interesado la respuesta del Comité
Económico y Social Europeo (CESE) con su traducción certificada en la lengua del
documento original.
• Los servicios administrativos del Comité Económico y Social Europeo (CESE) podrán
también responder en la lengua del documento original y enviar directamente su respuesta
al interesado.
El Comité Económico y Social Europeo (CESE) no se responsabilizará en ningún caso de los
posibles errores de traducción en una lengua distinta del español/castellano ni de los
consiguientes errores de interpretación de la respuesta, extremo que deberá mencionarse
expresamente en el texto de las traducciones.
1.2. Salvo en el caso en que los servicios competentes del Comité Económico y Social Europeo
(CESE) tengan la capacidad de realizar ellos mismos la traducción y deseen hacerla, el
Comité Económico y Social Europeo (CESE) devolverá al remitente las comunicaciones que
reciba en lenguas distintas del español/castellano cuyo estatuto esté oficialmente reconocido
en España por la Constitución Española de 1978 y que no vayan acompañadas de una
traducción certificada.
En ese caso, el Comité Económico y Social Europeo (CESE) informará al interesado de que
para ejercer su derecho a dirigirse a esta institución y obtener una respuesta en la lengua de su
elección deberá enviar la comunicación en dicha lengua al órgano designado a tal efecto por
la legislación española.
1.3. Cuando el ciudadano autor de la comunicación tenga un plazo para dar curso a la respuesta
del Comité Económico y Social Europeo (CESE), y como excepción a lo dispuesto en el
punto 1.1, el Comité Económico y Social Europeo (CESE) remitirá su respuesta en
español/castellano directamente al ciudadano, al mismo tiempo que al órgano competente. En
esta respuesta, el Comité Económico y Social Europeo (CESE) señalará al ciudadano que el
– 3 –
CESE 580/2006 …/…
plazo para dar curso a su respuesta empezará a contar a partir de la fecha de recepción de la
respuesta en español/castellano. El Comité Económico y Social Europeo (CESE) enviará una
copia de su respuesta al órgano competente para que éste último pueda facilitar al ciudadano
una traducción certificada de la misma en la lengua de la comunicación. En su respuesta, el
Comité Económico y Social Europeo (CESE) informará también al ciudadano de este
extremo. El Comité Económico y Social Europeo (CESE) no se responsabilizará en ningún
caso de estas traducciones, extremo que deberá mencionarse expresamente en el texto de las
mismas.
1.4. Si el Comité Económico y Social Europeo (CESE) tuviera un plazo determinado para
responder, éste empezará a contar a partir de la fecha de recepción del documento original
acompañado de su traducción certificada en español/castellano. Dicho plazo dejará de contar
cuando el Comité Económico y Social Europeo (CESE) remita su respuesta escrita en
español/castellano al órgano competente designado por la legislación española o cuando el
Comité Económico y Social Europeo (CESE) envíe su respuesta directamente al interesado en
la lengua del documento original.
1.5. Las partes del presente acuerdo administrativo se comprometen a adoptar las medidas
necesarias para preservar en todo momento la confidencialidad de las comunicaciones
cubiertas por el presente acuerdo, en particular en lo que se refiere a la traducción efectuada
por el órgano competente designado por la legislación española.
Cláusula segunda
El Gobierno español asumirá los costes directos o indirectos resultantes de la aplicación del presente
acuerdo administrativo en lo que concierne al Comité Económico y Social Europeo (CESE).
A tal efecto, los servicios competentes del Comité Económico y Social Europeo (CESE) pedirán
anualmente a las autoridades españolas el reembolso de los gastos realizados calculados a tanto alzado
en función del número de páginas traducidas por ellos de acuerdo con el procedimiento previsto en el
presente acuerdo. El importe correspondiente habrá de ser reembolsado por el Gobierno español en el
plazo de un mes a partir de la notificación.
Cláusula tercera
El presente acuerdo se aplicará a partir de la fecha en que el Gobierno español comunique a la
Secretaría General del Comité Económico y Social Europeo (CESE) los órganos competentes
designados por la legislación española para realizar las traducciones contempladas en la cláusula
primera.
– 4 –
CESE 580/2006
Disposición final
Las partes podrán decidir de común acuerdo revisar el presente acuerdo. El acuerdo podrá ser
denunciado por una de las dos partes mediante carta certificada con un preaviso de 3 meses, hasta que
se resuelvan los asuntos pendientes.
Hecho en Madrid, el 7 de junio de 2006
Por el Comité Económico
y Social Europeo (CESE)
Patrick VENTURINI
Secretario General
Por el Reino de España
Jesús CALDERA SÁNCHEZ-CAPITÁN
Ministro de Trabajo y Asuntos Sociales
_____________
hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 10
ACORD ENTRE EL REGNE D’ESPANYA
I EL DEFENSOR DEL POBLE EUROPEU

hor i tzo.eu@gmai l .com | http://www.hor i t zo.eu
ANNEX 11
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA MESA
DEL PARLAMENT EUROPEU DE 3 DE JULIOL DE 2006
(pàgines 10 i 11)

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s