Actituds i valors per una resposta catalana

Jordi Pujol
Editorial / 17 de març de 2009

Acabàvem l’editorial de dimarts passat comprometent-nos a contestar avui dues preguntes referents a Catalunya.

La primera era: amb quin estat d’ànim, amb quin actiu i amb quin passiu afronta Catalunya tota aquesta crisi? Amb quins recursos comptem?

Perquè és evident que estem entrant en una nova etapa. Després dels anys de la Transició i després dels vint anys llargs de democràcia espanyola, d’aplicació de l’Estatut i consolidació de la Generalitat, i en general de progrés econòmic i social, i després també d’un llarg període de progrés europeu i en general mundial, les coses han canviat.

A Catalunya el canvi es va iniciar abans. El president Maragall ja va advertir en el seu moment que entràvem en una etapa de Dragon Khan, i així ha estat d’uns anys ençà. Amb conseqüències en certs aspectes encara incertes, però que de moment ha produït alguns passius preocupants.

El cas és que el canvi d’escenari es produeix en un moment difícil que combina la crisi econòmica, les dificultats polítiques amb Madrid i internes nostres, i una certa desorientació de la societat a Catalunya mateix.

Però a Catalunya no som ni nous rics ni decadents. Ha passat l’època que feia gràcia allò que deia en Francesc Pujols, que “arribarà el dia que els catalans pel fet de ser-ho podrem anar de franc pel món”.

Una mena d’acudit més aviat dolent. Ara, i sempre, també fa vuitanta anys. Ni aleshores ni ara ningú no ens riurà les gracietes. Només ens valoraran pel nostre pes, incrementat amb un plus, i si el que som i el que fem, ho som i ho fem seriosament.

Els nous rics ara cal buscar-los fora de Catalunya, a la resta de l’Estat. Probablement per poc temps, almenys amb l’exuberància que han exhibit fins ara.

No som nous rics. Però tampoc no som decadents. Vivim sota pressió, d’Espanya i de la situació global. Ens fan treballar amb un handicap considerable, econòmic i polític. Tenim reptes particulars, socials i d’identitat. Fins i tot és cert que hem comès alguns errors col•lectius que ens perjudiquen. I tot això ens ha produït un cert desconcert i un punt d’inflexió en la nostra autoestima. Però no som decadents. Si ho fóssim tots els factors negatius que ens pressionen ens deixarien fora de joc. I no és el cas.

No és el cas perquè, com hem dit altres cops –i no ens cansarem de repetir-ho–, tenim actius molt consistents. I això és important ara que ens haurem d’enfrontar amb la realitat. Ho haurem de fer amb una pregunta per endavant: què tenim? Doncs bé, tenim el que tenim. I és amb això i no amb fantasies que hem d’afrontar el futur.

Tenim el que tenim. Ben senzill.

Tenim:
– una tradició econòmica sòlida
– una considerable capacitat d’iniciativa civil
– una voluntat i una experiència d’obertura internacional
– sentit d’identitat i voluntat de ser
– una tradició de bona convivència
– una experiència positiva d’ascensor social
– hem tingut, i seguim tenint però amb necessitat de reforçar-los, els nostres vells valors del treball i l’esforç personal

Tenim el que tenim i som el que som: un país pressionat, però de base sòlida. I és amb això que hem de treballar. I amb això ben utilitzat hem d’anar endavant. I podem fer-ho.

Però necessitem alguna cosa més.

Necessitem una classe política ni agitada ni exhibicionista. Ni frívola ni sectària i addicta al poder pel poder. Ni addicta a la Casta. Que utilitzi bé el poder i els recursos que té, sense sobrelegislar ni sobreactuar (o sobrepseudoactuar). És a dir, sense fer soroll pel soroll. Responent a necessitats reals i objectius clars i no a capricis, ganes de lluïment i protagonisme, etc.

Seriositat i sentit del bé comú. Incompatibles amb la cultura del no. I amb la traveta constant.

Això no és un catecisme luterà. Ni un decàleg de deures penosos i tristos. És simplement una reflexió sobre l’actitud que han de tenir la classe política i també la societat d’un país que vol anar endavant i que no va sobrat ni de recursos ni de facilitats. Però que té prou actius materials, morals i intel•lectuals si es concentra en el que fa, si es regeix per valors sòlids i no líquids, si no perd el temps i les energies fent jocs de mans i en espectacle buit, si recupera i sap aplicar bé les normes del bé comú.

I si revesteix tot això d’ambició equilibrada i si no renuncia a la pròpia dignitat i a un legítim orgull.

______________
Dimarts que ve parlarem de la segona pregunta pendent: després de tot el que ha passat durant els darrers cinc anys, quin serà el joc de Catalunya dintre d’Espanya? De moment no serà ni gaire important ni gaire productiu. Però millorar-lo no ha de ser la nostra urgència. Ni sabem si serà la d’ells. Però a hores d’ara això no ens perjudicarà més del que ja ens perjudica. Ja fa temps que ens fan treballar amb dèficit econòmic i polític. Però malgrat aquest dèficit Catalunya pot anar endavant si a casa som forts i consistents, seriosos i autoexigents, si anem a totes.

   
     

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s