"Catalunya no té Estat; per tant, no és una nació"

23/03/09
Aquest és el titular de l’entrevista a Arcadi Espada que publica l’Avui. Per a alguns, aquesta proposició és falsa, ja que vincula l’existència d’una nació a la seva dimensió política en forma d’estat. De fet, però, fins que en la ciència política no es va ‘relaxar’ el principi de congruència de Gellner (que a partir de la concepció de Hegel assimilava la idea d’una nació ‘completa’ a que prengués la forma d’estat), aquest enfocament ‘estatista’ de la nació era el predominant en la literatura, més per un cert biaix etnocèntric que no pas per un posicionament explícit. Treballant a partir dels casos d’èxit s’arribava a la conclusió que la nació tenia una dimensió política que prenia una forma moderna d’organització; l’estat. No seria fins a treballs com els de M. Guibernau o M. Keating que s’oferia una argumentació sòlida mostrant la feblesa (l’excessiva normativitat que hi havia al darrera d’una teoria pretesament explicativa) d’aquesta aproximació.Malgrat tot, aquesta visió ‘estatista’ de la nació continúa sent defensada amb força per un sector ampli de teòrics. I cal dir que des d’un punt de vista normatiu té una força considerable. Un cas emblemàtic és el de Dominique Schnapper. Per Schnapper, la nació és una forma particular d’unitat política. Si no es dona aquesta circumstància, estarem davant d’una ètnia. La feblesa d’aquesta aproximació és que tot i que no és estàtica (el que en principi és bó) la variabilitat que es pot donar quan l’apliquem a la realitat li fa perdre capacitat explicativa. Així, des d’una interpretació estricta, el 31 de desembre del 1992, Txecoslovàquia era una nació, i Txèquia i Eslovàquia com a molt dos ètnies. L’endemà, Txecoslovàquia no existia, i Txèquia i Eslovàquia eren dues nacions. Tanmateix, si s’accepta aquesta possibilitat, la teoria pot funcionar, però caldria dimensionar doncs l’abast del terme ‘nació’, tant pels moviments polítics que se’n reclament com també per desacralitzar l’estatus indissoluble de nació que s’atribueixen molts estats, fins i tot constitucionalment.

Una mica més ampliada, una interpretació sobre la concepció de Schnapper:

La nació es pot concebre com una forma particular d’unitat política, això és, l’estat-nació, el qual integra els seus membres com a ciutadans. La constitució del que Schnapper anomena ‘comunitat de ciutadans’ és el que al seu torn legitima l’acció interna i externa d’aquesta forma particular d’estat:

“The nation is a particular form of political unit (…). Like any political unit, the nation is defined by its sovereignty, exercised internally to integrate the populations that it includes and, externally, to assert itself as an historical subject in a global order founded on the existence and relations between politically constituted nations. But its uniqueness is that it integrates populations in a community of citizens, whose existence legitimates the internal and external action of the state” (Schnapper, 1998:16).

Segons aquesta concepció, doncs, la definició de nació comporta instrínsecament una dimensió d’organització política, interna i externa. Quan no es produeixen totes dues dimensions del principi de congruència, no es pot parlar de nació, si no que ens estaríem referint a una ètnia. Existeix sovint una confusió entre els dos termes, segons Schnapper, per què nació tenia a l’antic règim la connotació que amb l’aparició de la nació ‘política’ avui es correspon amb ètnia, i que es defineix com “those groups of men who live as heirs of an historical and cultural community (often expressed in terms of common descent) and who share the desire to maintain it” (Schnapper, 1998:16). Les ètnies són construccionss històriques, ni més ni menys ‘naturals’ que les nacions. El fet que diferencia un i altre concepte és la seva dimensió política en forma d’estat; “ethnies are distinguished from the modern or political nation, which was born in England, precisely by the fact that ethnies do not possess an autonomous political organization” (Schnapper, 1998:18). No es pot concebre, doncs, una nació sense les dues dimensions –externa i interna- de l’acció estatal (Schnapper, 1998:32).

El paper del nacionalisme és, segons Schnapper, reivindicar el reconeixement de les ètnies com a nació, fent coincidir la comunitat cultural amb l’estructura política de l’estat. L’estat té com a objectiu promoure i mantenir la seva cohesió interna, legitimant així la seva acció externa. Totes dues dimensions són parts fonamentals de la definició de l’estat-nació, què és alhora expressió i instrument de la nació. Així, en el sentit hegelià, l’estat és l’instrument necessari pel manteniment de la nació alhora que l’expressió de la seva identitat nacional (Schnapper, 1998:23). La nació se situa en un punt central entre la ètnia i l’estat, actuant d’equilibri; si el reconeixement polític de les ètnies d’una nació comporta fragmentació, l’estat massa poderós destrueix la comunitat de ciutadans. La nació doncs transforma la població en una comunitat de ciutadans, justificant l’acció interna i externa de l’estat, el qual al seu torn integra la població del seu territori a través de la ciutadania. Es tracta doncs d’un procés recursiu entre ciutadania i identitat nacional, que genera a través dels instruments de l’estat un procés d’integració social pel qual els membres de la nació desenvolupen objectius, pràctiques i creences comunes (Schnapper, 1998:25).

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s