El ‘Financial’ i l’estat propi

17 d’abril de 2009

Nova andanada d’un corresponsal radicat a Madrid contra les polítiques lingüístiques catalana, gallega i basca. Un article signat per Victor Mallet al Financial Times suggereix que les autonomies dins d’Espanya han anat massa lluny, que els «governs regionals» intenten «imposar» (un altre cop, la paraula fetitxe) el català, el basc i el gallec a l’escola i l’administració i que la fràgil economia espanyola no es pot permetre el cost econòmic que, segons l’autor, comporten aquestes tres llengües.

Casos com aquest, i el que va protagonitzar fa pocs mesos The Economist, demostren quines implicacions comporta tenir o no tenir estat propi. On se situen els corresponsals dels grans mitjans mundials? A les capitals dels estats. És des del punt de vista d’aquesta talaia que analitzen i interpreten la realitat, també la d’aquells territoris que estan a 600 quilòmetres i a una nació de distància. Són articles que neixen esbiaixats.

Si l’Estat espanyol fos com el suís, és probable que aquests biaixos no existissin, o a tot cas, que quedessin molt atenuats: els centres de poder hi són molt més repartits, i l’Estat no fa bandera d’una única de les cultures que són representades al seu territori. El cas és que, desgraciadament, Espanya no és Suïssa.

L’altra opció, llavors, és l’estat propi. Si Catalunya no fos d’Espanya, el Victor Mallet de torn possiblement no hauria escrit cap article sobre la política lingüística catalana des de Madrid. Si l’hagués escrit, ho hauria fet des de Barcelona. Però és molt probable que ni tan sols s’hi hagués molestat, perquè a ningú se li hauria acudit dubtar que un estat té tot el dret del món a normalitzar la seva llengua. D’articles sobre la política lingüística de Malta, d’Eslovènia, de Macedònia o d’Eslovàquia, no se n’acostumen a llegir gaires, als fulls del Financial Times.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s