Temps difícils

Jordi Pujol
Editorial / 12 de maig de 2009

Tres crisis… i un canvi

Temps difícils perquè tenim tres crisis acumulades: l’econòmica i social, la nacional i la política.

1. Que hi ha crisi econòmica és prou evident. Afecta el sistema financer i també el que se’n sol dir l’economia real, és a dir, les empreses. I, per tant, l’ocupació i la capacitat de consum. I crea situacions realment difícils, sovint angoixoses. Amb l’agreujant que hi ha una opinió bastant general que a Espanya aquesta crisi pot durar i pot ser fonda, sobretot pel que fa a l’atur. I pot provocar pèrdua de teixit empresarial, sobretot industrial, però també de serveis. Una pèrdua, segons com, difícil de recuperar. Tot això, com ja he dit, amb serioses repercussions socials. Afortunadament, Espanya té, com tota l’Europa Occidental, un sistema social que amaina el cop. Però, tot i això, hi haurà una xifra d’atur considerable amb totes les seves conseqüències. Possiblement la més alta, o quasi, de l’Europa Occidental.

2. Tot això pot conduir a una crisi política. En part ja hi som. En més d’un país europeu la queixa és que els polítics no són capaços ni de redreçar la situació, ni d’inspirar aquell grau de confiança que cal perquè la ciutadania superi les pors i recuperi la iniciativa. Sense participar de la visió alarmant dels qui diuen que això pot degenerar cap a importants plantejaments populistes, poc democràtics i demagògics sí que cal admetre la possibilitat que una política així sigui incapaç de provocar aviat la sortida de la crisi, d’evitar tensions serioses i una notable degradació del clima social. I una pèrdua de qualitat del nostre Estat del Benestar. Si el món polític –i també sindical– no és capaç d’enfrontar-se amb tot això i de reintroduir confiança i credibilitat, la nostra societat patirà seriosament. Perquè com ja hem dit molts cops en aquests editorials, i ara repetirem, sense política un país s’encalla.

3. Però tot això a Catalunya pot agafar –de fet, agafa– una especial gravetat perquè, a més, tenim una altra crisi: una seriosa crisi de país. Hi hem dedicat durant el mes de març cinc editorials seguits (Els set anys de vaques grasses de la Bíblia i els seus pecats, Però a Egipte hi havia hagut bona administració, Actituds i valors per una resposta catalana, L’esguerro i Conclusions). No solament s’ha trencat el plantejament que es va fer en el moment de la Transició pel que fa a l’estructura de l’Estat i al paper i reconeixement de Catalunya en el conjunt d’Espanya, sinó que, a més, ara hi ha una pressió molt forta contra la imatge, la identitat lingüística i cultural i el grau d’autogovern de Catalunya. I una resistència molt gran a aplicar els aspectes financers de l’Estatut. En resum, de comprimir políticament Catalunya i de posar fre a la seva economia.

Tres crisis greus.

A llarg termini la més greu pot ser la que afecta la mateixa existència de Catalunya com a país. Les altres dues acabaran superant-se com se superaran a tota Europa. Encara que podria ser que al final del túnel la nostra economia i el nostre sostre social haguessin quedat rebaixats.

Per tant, en un moment així cal veure de què disposem per superar la situació. Malgrat el to preocupat dels editorials hem insistit sempre en els nostres actius. Que en tenim i que ben utilitzats ens donen la possibilitat de superar aquestes crisis. I contràriament al que de vegades es diu, entre aquests actius importants hi ha una bona part de la nostra joventut. És cert que hi ha joves que tenen por. Poc disposats a fer l’esforç i tenir la paciència que la joventut sempre ha hagut de fer i de tenir. Però també tenim molta gent jove més ben preparada que mai. I una part d’ells molt disposada a col•laborar a tirar el país endavant.

En el nostre editorial del 10 de març de 2006 vàrem publicar un editorial que avui té més sentit que mai. Es titulava: Ve una nova joventut. Arrencava d’una anècdota: un jove que havia estat uns anys fora de Catalunya, ben format i amb experiència, havia decidit tornar a Catalunya. I amb ell uns quants més. «Perquè creiem en Catalunya», deien.

L’any 2006 la situació social i econòmica era bona –si més no aparentment–, i si bé havíem entrat en l’etapa que després se n’ha dit del Dragon Khan, políticament i nacionalment la situació de Catalunya era millor que ara. Però el jove en qüestió tenia gran perspicàcia i tot i el seu optimisme donava un sever toc d’atenció. Deia: «Vivim moments relativament fàcils amb futurs difícils. Tant més difícils com més s’adormi el país i es distreguin els polítics».

Com més s’adormi el país i es distreguin els polítics. I alguna cosa d’això ja deu haver passat.

_________________

Tres crisis greus… i un canvi.

Un canvi en molts aspectes. Tothom diu que cal canviar el model econòmic. I que cal prendre mesures per salvar l’Estat del Benestar.

Tothom en parla, tothom ho diu. No és tan segur que tothom s’ho plantegi amb ànim resolutiu i responsable. I, en canvi, és urgent que es faci. Per necessitat i per honestedat. Mirarem de contribuir-hi en el que puguem.

Pel que fa a la crisi política no s’hi val a dir que és cosa dels polítics. És clar que és cosa dels polítics, però no només dels polítics. També ho és dels mitjans de comunicació i de l’actitud de la societat en general. I pel que fa a la política catalana cal tenir present que els nostres polítics topen amb dificultats especialment greus. De dintre i de fora.

Tot i així és innegable que la primera responsabilitat és de la classe política.

I cal subratllar que la crisi de Catalunya com a país és la més perillosa en el sentit que els seus efectes poden ser menys reversibles que en les altres dues. I perquè som un cas particular.

No podem comptar amb ajut extern ni amb l’evolució positiva general que hi tornarà a haver. L’economia del món, i la d’Europa, i la d’Espanya, i fins i tot de Catalunya es redreçaran. I l’Estat del Benestar no se suprimirà. Entre altres raons perquè tant en una cosa com en l’altra arreu hi ha molta gent interessada i que en treu profit. Ningú no hi va en contra. Però Catalunya, com ja va dir l’any 1939 el President Companys, només ens té a nosaltres com a defensors. I en canvi sí que hi ha voluntat d’anar disminuint i arraconant bona part de Catalunya.

Tres crisis… i el canvi. Quin canvi?

En el cas de les crisi econòmica i social ja ho hem dit: enfrontar-s’hi seriosament aprofitant que ara ja tothom sap què cal fer. En el cas de la crisi catalana la resposta ja ens la varen avançar aquells joves l’any 2006. Deien: «Som uns quants que tornem perquè creiem en Catalunya». D’aleshores ençà han treballat molt i bé. De joves així n’hi ha més dels que sembla. I ells són part d’aquest canvi que ens cal per superar la crisi més perillosa de totes, que és la de país.

Però n’haurem de seguir parlant.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s