El referèndum escocès

 

01/07/09

 

El procés de devolution a Escòcia mostra alguns elements interessants. En primer lloc, el fet que es pot combinar gestió del govern i elaboració de polítiques públiques amb un programa polític de reforma institucional que, liderat pel SNP, pretèn celebrar un referèndum sobre la independència a través d’un procés que va començar immediatament amb l’arribada del SNP al govern en minoria en aquesta legislatura. En aquest sentit es pot interpretar el fet que la gestió d’Alex Salmond sigui valorada com a bona o molt bona per més de la meitat de la població escocesa, molt per sobre de les valoracions de Gordon Brown (això cal dir que no té gaire mèrit donat el context britànic actual) i de David Cameron. També és símptoma de la manca de lideratge del Labour a Escòcia, al qual va afectar molt la mort de Donald Dewar l’any 2000.

Per altra banda, s’ha publicat recentment l’informe de la Comission on Scottish Devolution, que avalua els més de deu anys d’autogovern i proposa diverses mesures per ampliar els poders d’Escòcia. La Comissió recomana, per exemple, que Escòcia incrementi la seva autonomia financera i que s’articulin els mecanismes fiscals per reduir la dependència pressupostària actual, basada en gran part per transferències directes del govern britànic, i se substitueixi per l’establiment d’impostos propis.

En relació al referèndum, la BBC acaba de publicar una enquesta segons la qual el 58% de la població està a favor de la seva celebració. En relació al posicionament davant el referèndum, l’enquesta ha realitzat dues preguntes diferents per contrastar els resultats. La veritat és que el titular de la notícia apunta que, segons com es faci la pregunta les respostes varien

“In a referendum on independence for Scotland, how would you vote?” Sí: 38% No: 54%

“the Scottish Government should negotiate a settlement with the government of the United Kingdom so that Scotland becomes an independent state” Sí: 42% No: 50%

“people’s views of how Scotland should be governed” : 28% independència; 47% situació actual (amb possibles millores) ;22% romandre a UK amb impostos i despeses decidides des de Londres.

Els -breus- comentaris:

1) Amb una mostra relativament petita com la que s’ha fet (aprox. 1000 enquestes) la veritat és que cal dir que les diferències no són tan altes com per poder concloure que la formulació de la pregunta té uns efectes molt forts (són quatre punts de diferència que si tenim en compte el marge d’error que pot tenir l’enquesta quedarien força suavitzats). Per altra banda, cal tenir en compte que també existeix el factor ‘mobilització’: quina proporció de cada grup aniria efectivament a votar, i en quina mesura alteraria el resultat final? És a dir, en un referèndum d’aquest tipus, malgrat es pugui esperar una participació elevada no votaria el 100% de l’electorat, i per tant amb aquests percentatges els resultats podrien varia força a l’hora d’una votació real (juntament amb altres factors, és clar). Si finalment s’acaba celebrant podrem comprovar-ho…

2) Sí que es demostra en canvi la diferència entre preguntar sobre diferents opcions institucionals (tipus la pregunta que es fa al baròmetre del CEO) i preguntar sobre directament sobre la independència, entre deu i catorze punts de diferència. Si traslladèssim aquest diferencial en el cas català (cosa que malauradament no hem pogut encara aconseguir en cap enquesta) podríem tenir un element de comparació, però segons les dades del darrer baròmetre del CEO, que donaven un 21% en favor de l’estat independent (i amb un factor de complexitat més com és una altra opció sobre estatalitat en una ‘Espanya federal’) els resultats anirien cap al 31-35%, que són consistents amb l’enquesta que va realitzar l’UOC l’any 2008.

3) En termes generals, cal celebrar la democràcia escocesa i britànica; ens trobem davant tres processos paral·lels (gestió de govern, relacions Escòcia-UK, i proposta de referèndum) que s’estan produïnt amb debats i discussions que no per generar polèmiques i enfrontaments acaban desembocant en pràctiques amb dèficits democràtics.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s