Arriba el desenllaç

El bloc de l’Elisenda Paluzie
http://blocs.mesvilaweb.cat/epaluzie
Arriba el desenllaç (article al Dossier Econòmic,
suplement del Punt)
Articles d’Economia publicats a diaris | diumenge, 12 de juliol de 2009 | 11:00h
La negociació del finançament que està a punt d’acabar ha permès visualitzar algunes de les mancances que
alguns economistes ja vam advertir en la campanya del referèndum. Així, el nou Estatut va representar la
renúncia a un veritable canvi de model amb bilateralitat efectiva, i va suposar el manteniment de Catalunya
en el règim comú, multilateral, on totes les comunitats autònomes acaben acordant amb el Ministeri
d’Economia un model en el Consejo de Política Fiscal y Financiera, que es plasma en la LOFCA.
Ara bé, el nou Estatut incorporava uns principis que si s’haguessin complert haguessin permès millorar el
finançament de Catalunya. Per una banda, per determinar les necessitats de despesa de les comunitats
autònomes, la població s’hauria de ponderar amb variables com la immigració i els costos diferencials que
afavoreixen Catalunya. En el model que avui anunciarà la Ministra Salgado, que serà bàsicament el presentat
per Solbes al desembre, la població es veu rectificada per variables com la dispersió o la població en edat
escolar, favorables a altres comunitats autònomes, com les del front del nord-oest o Andalusia.
Per altra banda, el principi de l’anivellament parcial exigeix que l’anivellament no sigui total sinó que només
s’apliqui per garantir que totes les comunitats autònomes puguin prestar adequadament els serveis socials
essencials de l’Estat del Benestar, i per tant que una part dels serveis, els no essencials, no estigui sotmesa a
l’anivellament, i Catalunya pugui finançar-los amb uns recursos superiors. En el nou model se separen els
serveis en els dos tipus que preveu l’Estatut, però amb dos fons de tancament: el de garantia (que assegura
que es cobreixen els serveis públics fonamentals) i el de suficiència global (que garanteix el finançament de
la resta de competències a totes les comunitats), i que a la pràctica fan la funció d’anivellament total i no
parcial. A més a més, per afegir confusió al model, s’afegeixen dos fons nous, un per les comunitats més
riques i un altre per les més pobres. En definitiva, un sistema encara menys transparent que l’actual.
Finalment, l’Estatut tenia una clàusula per garantir l’ordinalitat. Aquest principi implica que el lloc que ocupa
Catalunya en el rànquing de recursos per càpita (abans de l’anivellament) sigui el mateix que el que ocupi en
el rànquing de recursos per càpita que s’obtenen del finançament autonòmic (després de l’anivellament).
Avui ja es pot preveure que el principi difícilment es complirà, perquè ni el model ni les xifres acordades, el
garanteixen.
Amb unes línies mestres del model que mantenen la situació actual, la millora del finançament per Catalunya
ve per la part que li pertoca dels fons addicionals que aportarà l’Estat al finançament autònomic i que queda
força per sota dels 2.000 milions d’euros el primer any. Però, per vestir la xifra final, el govern de l’Estat i el
de la Generalitat han creat fons per finançar competències específiques que queden fora del model, i que no
tenen cap blindatge legal, a més d’alguna altra trampa amb les xifres del model i l’allargament del període
d’aplicació gradual més enllà dels tres anys que preveu l’Estatut.
En definitiva, el resultat final del finançament, tant a la llum dels criteris que establia l’Estatut, com en relació
a l’objectiu de reduir el dèficit fiscal de Catalunya, que avui ja se situa per sobre dels 20.000 milions d’euros, i
representa un 10% del PIB de Catalunya, haurà estat un fracàs en tota regla, per molt maquillatge i jocs de
màgia que es facin amb les xifres.
Article publicat al Dossier Econòmic el dissabte 11 de juliol de 2009.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s