“S’ha acabat l’ambigüitat: o independència o submissió”

“S’ha acabat l’ambigüitat: o independència o submissió”.

Històric militant de la psicoestètica i autor del recent assaig ‘Discursos de la nació’, la xiulada a Mestalla li ha donat certa notorietat

Què n’espera de la querella presentada per la fundació Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española) contra ESAIT, Catalunya Acció i vostè mateix per haver promogut la xiulada a la final de Copa del Rei a Mestalla?
Entenc que Denaes ha buscat complicitats a l’Audiència Nacional perquè la querella tingui tots els elements i sigui acceptada. En tot cas, obeeix a l’obsessió de l’Estat per mostrar-se com el poder establert i, amb aquests gestos, cridar a l’ordre els seus súbdits per demanar-los explicacions sobre un possible acte d’indisciplina. Més que les conseqüències penals, vol un acte de vassallatge. La follia és tanta que fins i tot ha cridat els pares d’una nena de 8 anys per uns dibuixos al·lusius a la figura del Borbó.

En quina mesura una xiulada genera consciència nacional?
Ni a Onda Cero ni a la SER no els va agradar gens; d’aquí la importància de l’acció. I si només ha sortit Denaes a bramar, senyal que el projecte d’Espanya té els dies comptats. L’important és que, per primera vegada, la ciutadania observa que, lluny de demanar perdó i de retractar-se a la mínima, algunes persones a Catalunya i a Euskadi donem la cara, no transigim i ens reafirmem en les nostres actituds.

Gràficament és il·lustratiu, però marcarà un punt d’inflexió?
Reforça el paper de Catalunya Acció i l’impulsa com a punta de llança del procés independentista a través del seu projecte polític, que és Força Catalunya. Fa visible aquest projecte i una actitud molt diferent de la que havíem conegut fins ara.

Què aporta Catalunya Acció a la lluita independentista? Per molta gent és vista com una capelleta més i bastant minoritària…

Portem treballant des del 2002, molt abans que apareguessin la Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i altres grups similars. La nostra aportació és un discurs que trenca amb la política especuladora sobre les relacions Catalunya-Espanya. Fins ara, el nacionalisme havia acceptat un terreny de joc del qual confiava treure’n el màxim. Nosaltres fem una esmena a la totalitat i creiem que el terreny l’hem de marcar nosaltres mateixos.

A què us referiu?

Volem actualitzar les tesis del separatisme d’abans de 1939. Som hereus de Josep Maria Batista i Roca, de Joan Ballester i Canals, dels germans Badia o de Carles Múñoz Espinalt. Un discurs caracteritzat per encarar-se amb Espanya –la xiulada n’és una prova– i per desemmascarar el col·laboracionisme amb els poders de l’Estat que encara subjau en la vida política i social catalana.

En què us diferencia de l’independentisme combatiu, representat per Endavant, la CUP o l’MDT?
Ells duen enganxada la bandera de l’esquerra, que és molt respectablem; nosaltres, en canvi, posem la independència com a únic objectiu en el programa, després de la qual cadascú s’inclinarà per la seva opció ideològica.

La independència només garanteix la no-dependència; no suposa necessàriament un avenç en justícia ni tampoc en cohesió social. En quins termes la plantegeu, doncs?

Únicament en termes numèrics, Catalunya disposaria de 20.000 milions d’euros més, quatre vegades del que va costar la inversió relacionada amb els Jocs Olímpics. Amb aquesta quantitat es podria garantir la millora del benestar, raó per la qual ja és suficient per desitjar la independència, que econòmicament seria rendible tal com han recordat Ramon Tremosa, Jacint Ros i Hombravella o el mateix Ramon Trias Fargas en el seu llibre Introducció a l’economia de Catalunya, de l’any 1972.

I a banda d’això?
Ser amo a casa teva, perquè no hi ha cap poble del món que vulgui dependre d’un altre. Ni els danesos dels alemanys, ni els anglesos dels francesos, ni els suecs dels noruecs. Com ells, no volem ser cap anomalia. I, en l’àmbit social, si s’incrementen els recursos de la Generalitat, això revertirà cap a la sanitat, els serveis, les infraestructures o la mateixa educació, que exigeix una reforma urgent

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s