“La legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936…”

dimarts, 28 de juliol de 2009
smartinez | CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania. | dilluns, 27 de juliol de 2009 | 18:50h

Notícia:

NO-DO: Franco designa el seu successor

“Avui des del Noticiari d’Ofenses us volem refrescar la memòria, que a vegades és bo. Ens plau recordar-vos amb aquest vídeo com va nomenar el dictador Franco a l’actual cap d’Estat de l’Estat espanyol, el Rei Joan Carles I.

El passat dimecres feia 40 anys que el feixista d’en Franco va deixar clar a la llei d’aquell 22 de juliol que la figura del Rei no ‘era una restauració de la monarquia caiguda en el 31’ sinó una instauració ’d’una monarquia sorgida del 18 de juliol’. (…)”

Comento:

És evident que hi ha qui considera legítim coses molt bèsties. És una pena, sí, que hi ha qui legitima coses intolerables.

Semblaria senzill afirmar que de legitimitat res de res. Però no crec que sigui interessant posar-se a discutir sobre això, sinó més aviat que ens mirem quines coses legitimem o no legitimem en diferents moments, qui, com, quan. A partir d’aquí podem valorar qualitats polítiques, humanes, socials, personals, de projectes, i també podem mirar-nos què passa amb la educació, informació, política, etc.

Qui ho va legitimar aleshores era un totalitari feixista, un tòtil, o tenia negocis muntats amb la dictadura viva. En tot cas còmplices dels assassinats i el retard mental, social, polític i internacional que va provocar el franquisme. Còmplices de tot el mal que va fer i el què cueja. També còmplices per callar, ara, si encara viuen. Dels defensors i seguidors actuals, més que còmplices: assassins directes, criminals en primer grau.

El successor de Franco, que és el nostre cap d’estat, considera legítim i jura fidelitat a la legitimitat política sorgida el 18 de juliol de 1936, en paraules seves. Així, considera legítim i jura alhora els principis del Movimiento Nacional, que repugnen i tant presents són encara a la pràctica. L’espanyolisme actual és ben hereu i continuador de la seva causa, i la societat espanyola és farcida d’alimentadors i alimentats de les seves maldats, consignes i prebendes. I el cap d’estat no s’ha retractat del seu compromís amb el dictador. Quin estat més lamentable!

Còmplices de la persecució i maltracte als catalans. Una altra bona raó a sumar per la independència.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s