El portentós frikisme d’Esquerra

[28/06/2009] EUGENI CASANOVA

El portentós cas d’Esquerra passarà als annals del frikisme polític contemporani amb lletres d’or. Els tractats de política estudiaran l’evolució catastròfica d’unes sigles que eren tot futur i il·lusió, i en dos o tres anys es van convertir en empestades per als seus militants mateixos. No recordo res de semblant. No és només que hagin aconseguit ser l’únic partit que té més exvotants que votants; la seua caiguda a plom és de rècord Guinness.

El més curiós de tot és, tanmateix, que les lluminàries que guien la colla s’entesten a insistir que els equivocats són els altres i que tard o d’hora hauran de rectificar. I tornar-los a votar, naturalment. Però mentre els votants n’aprenen, aquesta curiosa trepa perd un aixovar en cada bugada. Als últims comicis els van salvar del KO uns electors que no els coneixen, els del BNG. Si els pobres gallecs haguessin sabut on anaven a parar els seus vots…

Ensumo que a les pròximes eleccions el populatxo encara no haurà rebut la il·luminació i la patacada serà descomunal. Els desenganyats exvotants d’Esquerra estan esperant el moment amb candeletes, per assistència a l’espanyolisme, per incompetents, per fatxendes i per sàtrapes en general. Ara no és només que l’independentisme ja no els necessiti, és que fan nosa. Cal agrair que amb el seu capteniment de rei Ubú hagin permès crear una fórmula nova, un moviment transversal amb un objectiu primordial i clar: alliberar el país. Dretes i esquerres? Per què no carlins i liberals o, ja posats, nyerros i cadells? Ells i gentola com ells han determinat un segon objectiu bàsic: purgar la política de vividors, oportunistes i indocumentats grapats a la cadira.

Els mandarins d’Esquerra s’han identificat els darrers anys per la papada. No han paït el poder i s’ha afartat com bacons. Potser es aquest el motiu pel qual no van ni avant ni enrere: no es poden moure. Però el greix és més que un signe extern: el pitjor és el reguitzell de corrupteles que els de les mans netes han aconseguit protagonitzar en tan poc temps. I no s’hi val a dir que no hi ha hagut condemnes judicials. Pagar 12.000 euros per quatre fulls copiats d’una enciclopèdia és legal, però qui encarrega l’informe és un lladre. Col·locar el germà on sigui amb l’estipendi més alt possible és legal, però cal ser molt barrut per fer-ho. Apujar-se el sou com a primer acte de govern no entra en el codi penal, però és abjecte. Subvencionar el grupuscle d’un militant i amic amb 1,4 milions no té nom.

Els que predicaven austeritat han acabat augmentant en 55.000 els funcionaris de la Generalitat. Això dóna moltes pistes. Per quota dins el Tripartit, a Esquerra els n’han de tocar com a mínim 17.000. Cal sumar-hi els assessors i els càrrecs a les institucions, al partit i les empreses que treballen per al Govern, per a l’administració i per a les fundacions que en depenen. Hi ha, a més, un estol d’entitats subvencionades i d’empreses contractades. En definitiva, un exèrcit.

No és difícil deduir que una bona part dels que donen suport als líders clarividents que han ensorrat el partit obtenen alguna prebenda. Si tenim en compte que hi ha uns 8.000 militants, i que més de 3.000 fan costat a Esquerra Independentista i –encara- a Reagrupament, tots els afectes a la direcció deuen tocar calent.

Ha acabat el temps d’intentar debats constructius, proposar línies d’actuació, evidenciar desajustos, dilucidar estratègies polítiques… Hi ha un 86,7 % de població que es declara descontenta amb els polítics i és evident que ells això s’ho passen per l’escrot. Monopolitzen el poder, bloquegen les administracions, utilitzen els cabals públics per a la promoció personal, es conxorxen amb els adversaris per amagar misèries, salten d’un càrrec a l’altre amb impunitat i, a sobre, carreguen a l’erari públic la propaganda per justificar tot això. Ningú va a votar, els seus índexs de popularitat són per terra, la desafecció arriba a nivells històrics… i ells, com si sentissin ploure.

Arribats a aquest punt, l’insult no només esdevé legítim, constructiu i saludable: passa a ser un deure de bon ciutadà. Cal dir-los a la cara que són uns barruts infectes, uns analfabets estructurals, uns incompetents desacomplexats i, en molts casos, uns xoriços que haurien d’acabar al jutjat. Els d’Esquerra en concret són, a més dels arquitectes principals del desori, uns pobrets de mi que s’han cruspit la gallina dels ous d’or (no tot és avarícia, hi ha hagut també una dosi molt alta d’estultícia). Per sort, ja són aigua passada. Que vigilin si es pensen que podran seguir enganxats a la mamella. El PSOE no paga traïdors i d’aquí a no res seran al carrer.


Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s