A per nosaltres

Publicat el dilluns 17 d’agost de 2009, a

http://www.mondivers.cat/spip.php?article2075

Els nazis van utilitzar com a pretext per a invadir Polònia el 1939 unes maniobres militars a la frontera que en realitat havien estat fetes per ells mateixos. O sigui, van crear ells mateixos un motiu per tal d’envair Europa i aplicar el seu programa d’eugenèsia que havia de servir per a exterminar diverses ètnies i individus que ells consideraven no adequats per a l’evolució humana, i així provocar el pitjor desastre que ha conegut mai la humanitat. Doncs bé, molt em temo que, salvant les evidents distàncies, Espanya està fent servir ETA de manera similar per tal d’aconseguir allò que cap dictador ni cap monarca absolutista ha aconseguit mai: esborrar Euskal Herria i els Països Catalans del mapa, i així assegurar-se la unitat de l’Estat.

És que de no ser així, jo no li trob cap més altra explicació a la desastrosa i sectària cobertura mediàtica que dispensen els mitjans de comunicació de casa nostra als atemptats de la banda separatista. Per no parlar dels partits polítics. I que consti que quan parl de polítics i de mitjans de comunicació no em referesc a aquells que tenen la seva seu a Madrid, sinó a aquells que la tenen a Palma o a Barcelona. Un cop més han demostrat parlar en català però pensar en espanyol.

Tot just ara fa cinquanta anys que ETA va ser creada. De llavors ençà fins a 828 persones han mort a les seves mans. I a cada mort, el crespó negre i la condemna; i darrera de tot això la hipocresia. La hipocresia dels que diuen estar al costat de les víctimes, dels que diuen lluitar per la igualtat i la llibertat o dels que diuen «prou». Ho dic perquè tot aquest espectacle sempre ve acompanyat d’ocultacions de coses que no interessa que es sàpiguen i de persecucions de difícil justificació.

Els recents atemptats a Mallorca no en són cap excepció: hem pogut veure totes les persones i mitjans d’ordre consternats davant la tragèdia, però simultàniament ens amagaven veus estrangeres com la del rus Pàvel Zolotariov o la del irlandès Paddy Woodworth posant en qüestió les tesis oficials sobre la capacitat operativa d’ETA o les seves relacions amb els serveis secrets. També hem vist com mentre el Rei arribava a Mallorca demant tocs pel cap dels terroristes moria assetjat per l’Ertzaintza el membre de l’esquerra abertzale Remi Aiestaran o com es silenciaven els recents atacs al Casal Independentista de Vic o les amenaces de Falange cap els organitzadors de la consulta independentista d’Arenys de Munt, així com les persecucions a Maulets, Lobby per la Independència o Racó Català per part dels autoproclamats demòcrates defensors de la llibertat d’expressió.

Així que jo ja he rebut el missatge: van a per nosaltres. No es conformen en haver enviat el PNB de la manera més barroera possible a l’oposició. Hem de desaparèixer, hem de deixar de parlar la nostra llengua, hem de deixar de queixar-nos per l’escanyament econòmic al qual ens sotmeten i acceptar de bon grat que som espanyols i que Espanya durarà fins el dia de l’apocalipsi. I per aconseguir tot això consentiran sacrificar vides humanes i ens presentaran personatges que ens diran que estan amb nosaltres però que en realitat són empleats a sou dels botxins.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s