Entusiasme sobiranista a Montenegro

En tres anys d’independència, el PIB del nou Estat ha crescut un 84%, el sou mitjà s’ha doblat i l’atur s’ha reduït del 32% al 10%. Els proserbis votarien ara a favor de la secessió
Diari AVUI – Albert Segura
Ult. Act. 24/08/2009 00:21
S’imaginen el PP català lloant la independència de Catalunya tres anys després d’un referèndum d’autodeterminació? A Montenegro, ara fins i tot la minoria prosèrbia votaria a favor de la secessió si es repetís el plebiscit del 2006. I és que en només tres anys d’independència, els montenegrins han aconseguit doblar el seu salari mitjà, de 232 a 465 euros mensuals, retallar l’atur, del 32% a només el 10%, i no dependre de les inversions de Sèrbia i Rússia. Podgorica ja mira cap a Brussel·les i treballa contra rellotge per rebre l’estatus de candidat a la Unió Europea (UE) l’any que ve, amb la corrupció i el crim organitzat com a principal assignatura pendent.

Des que el 55,5% dels montenegrins van aprovar la independència el 21 de maig del 2006, el PIB ha crescut un 84%. Per això, i pels Porsche Cayenne que es veuen pels carrers de la capital, fins i tot el cap de l’oposició, Srdan Milic, líder dels proserbis que van votar en contra de la secessió, promet que si arribés a primer ministre no aboliria la independència per tornar a annexionar Montenegro a Sèrbia. “És molt difícil estar en contra de la independència amb tot el que hem guanyat convertint-nos en un nou Estat”, reconeix Milic.

Societat multiètnica
Els serbis representen el 30% de la població de Montenegro, 200.000 dels seus 700.000 habitants, i viuen sobretot al nord, la regió més pobra. Bosnians i albanesos, musulmans, són el 17%, bàsicament a l’est del país. I encara hi ha 16.000 kosovars refugiats de la guerra que no han tornat mai a Kosovo. “Som un exemple de societat multiètnica, multiconfessional, políticament estable i segura”, ven Gordana Djurovic, la ministra que pilota l’adhesió de Montenegro a la UE. Djurovic vol començar a negociar l’ingrés el 2011, tot i que “ara alguns governs europeus estan endurint les condicions”. “A Bulgària i Romania no se’ls va demanar tant”, es lamenta.

“Si ens haguéssim independitzat abans de Sèrbia, cap a l’any 2000, ja seríem a la UE”, proclama entusiasta Miodrag Vukovic, diputat i president de la comissió d’Exteriors del Parlament de Montenegro. Però les ONG, alguns ambaixadors i l’enviat de la Comissió Europea no ho veuen tot de color de rosa i parlen de corrupció endèmica i de tics totalitaris. Montenegro és una república, però el seu primer ministre, Milo Djukanovic, és poc menys que un rei. Fa dues dècades que és al poder, des que el 1990 va guanyar les primeres eleccions democràtiques a l’antiga Iugoslàvia: tenia només 29 anys, el cap de govern més jove d’Europa, i era la seva primera feina assalariada.

Acusat de contraban de tabac i de crim organitzat amb la màfia italiana als 90, ara Djukanovic s’ha gastat una morterada per salvar el banc Prva Banka de la crisi financera. Molts altres governs han llançat plans de rescat similars, però la diferència és que Prva Banka és propietat de Djukanovic i la seva família. “Aquest país és molt petit i tot ho controla la mateixa família, dels bancs als hotels, l’energia o les constructores; si la UE finança una carretera segur que els diners aniran a parar a la família Djukanovic”, denuncia Momcilo Radulovic, secretari general de l’European Movement in Montenegro. “No se m’acut millor negoci en aquest país que ser primer ministre”, confirma un ambaixador.

“Si els sous dels metges, els professors, els jutges i els polítics fossin més alts no hi hauria tanta corrupció”, justifica des del Parlament Vukovic, queixant-se que els diputats només cobren 850 euros. El salari d’un agent de policia no arriba als 350 euros mensuals, mentre que el lloguer d’un pis a Podgorica no baixa dels 400 euros.

Empresaris
No menys eufòrics amb la independència que els proserbis estan els empresaris, tant montenegrins com estrangers. Des del 2006, les inversions alemanyes, austríaques, hongareses, britàniques i irlandeses –per aquest ordre– han alliberat l’economia montenegrina de la dependència del capital rus i serbi. “D’aquí a dotze anys serem la Mònaco dels Balcans”, proclama l’empresari hoteler Zarko Radulovic.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Nacionalisme, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s