Ostres….. ara resulta que la sentència de l’estatut és una qüestió identitària

Bloc de Sílvia Martínez

Notícia:

El Govern prioritzarà la lluita contra la crisi per sobre de ‘qüestions identitàries’ com la sentència de l’Estatut

Montilla exposa les prioritats del curs polític

Comento:

“Vaja, ara resulta que la sentència de l’estatut és una qüestió identitària.

Penso que si el president no sap com treure’s de sobre la responsabilitat de la situació que vivim, millor que no digués res que no que mereixi més mots, conceptes, fets, etc.

A més que a aquestes alçades és evident que de problemes i cacaus “indentitaris” no en tenim els catalans, els tenen els espanyols, espanyolistes o així que ni ens reconeixen però alhora necessiten posseir-nos i negar-nos per la seva identitat (au…, perquè això de que ens estimen…..).

La excusa de la crisi no la veig com està col·locada aquí. És que la crisi es soluciona si ens deixem fotre pel TC? Com a mínim, si així fos (que no ho és), ha preparat el compte per a rebre després el que hem perdut en deixar-nos fotre?

Això de l’engany de la disjunció entre nació i coses de diners o polítiques socials ja fa anys ho varen utilitzar des del PSC i proposta de govern. No ho hem d’acceptar de nou. A més que està prou vist que de la crisi i de la precarietat social en sortim per la independència, no per marejar més les coses ni en aquest estat.

Si el que li preocupa és que l’estat ens necessitat tant ara per a donar una empremta, preguntaria: no esdevé de cinisme màxim que l’Estat espanyol no hagi recolzar la indústria nostra, simplement per ser nostra, tot i que una determinada lògica econòmica en moment de crisi com aquesta ho hagués recomanat? Ens podria fer cinc cèntims el President de com va això de les contractacions de les obres del TGV? Podríem fer unes quantes estones de números a veure com lliga la falsa disjunció? O és que el President està parlant d’independència i diu que esperem una mica que acabi la crisi? Estaríem allà mateix, res de res.”

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme, Política i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ostres….. ara resulta que la sentència de l’estatut és una qüestió identitària

  1. Doncs si ho es! Prou de marejar la eprdiu amb una sentencia fantasma que interessa a quatre folclòriques tronades i tres sardanistes pantomaquils passats de voltes!
    Lluita social contra la precarietat i l’atur ja!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s