Estupefacte

Bloc de Salvador Sotres

Dimarts, 29 de desembre de 2009

No puc dir que estigui sorprès, però sí que estupefacte pels comentaris d’ahir. Me’ls esperava, però no deixa de ser completament desolador veure com els que més se suposa que estimen la nació són els que més mal estan disposats a fer-li. Són els que amb més frivolitat gosen jugar-hi. Que hi ha sociates i votants del PP, amb això ja podíem comptar-hi. Gent que té una visió de Catalunya, i d’Espanya ben diferent de la nostra. Però que entre les nostres tropes hi hagi tanta metralleta desorientada, això és un drama. No només anem curts de militància sinó que a sobre tenim una banda d’incontrolats capaços de qualsevol inconsistència i de tornar-li a donar el poder a don José Montilla. No perquè Reagrupament hagi de pactar amb els socialistes, que no ho crec però ja veurem, sinó perquè la llei d’Hondt castiga la fragmentació del vot, i ara que per fi, i després de 2 tripartits, ja havíem entès que Esquerra és un càncer per a Catalunya, només quedava que vingués un altre rebot de la mateixa casa a posar en perill la mínima majoria que necessita Convergència per poder governar la nació, rescatar-la de la vulgaritat i fer-la avançar cap a la llibertat. Feien por molts comentaris d’ahir, per puerils, sobre si Mas durà o no durà Catalunya, durant la propera legislatura, cap a la independència. Primer caldria dir que aquells que vulguin saber-ho, que el votin. Poca cosa li podran retreure si no és president. Després cal dir també que els controls de qualitat que se li fan al senyor Artur Mas, i el tercer grau al qual se’l sotmet abans de votar-lo, i de no votar-lo, no guarden cap proporció amb l’alegria amb què es proclama la bonanova de Carretero. Quina feina feta? Quina garantia? Què diu el doctor que Carod no digués el 2003? Estem parlant de Joan Carretero, oi? De conseller de governació del primer tripartit, oi? Va fer alguna aposta pel pacte nacional? No la recordo. Artur Mas té paraula i Convergència té un projecte per a Catalunya. No és cert que ni el líder ni el partit “només siguin autonomistes”. No és cert de cap manera. Hi ha un esforç fet, una feina feta. No sé de què es queixa la gent, ara, de l’Estatut que Mas va pactar amb Zapatero, si resulta que estem pendents com nenes de la sentència del TC i si el partit que més bandera fa de la independència va pactar un sistema de finançament inferior al que l’Estatut preveia i per tant il·legal. De què estem parlant? Quan s’acabarà la hipocresia? Quan deixarem de confondre la nació amb el nostre pati de jugar? Això no és el claustre de la Central per córrer davant dels grisos després d’un concert del Raimon o del Llach. Som una nació. Una nació humiliada per un president analfabet i per un govern d’incompetents. Si volem avançar, comencem pel principi. Que sigui president l’únic candidat amb autèntica capacitat política per endreçar prioritats i per fer-nos sortir del fangar. Que sigui president l’únic que coneix el preu de la llibertat i el camí per arribar-hi. Que sigui president l’únic candidat que sap llegir i escriure. I quan siguem lliures ja experimentarem. No és que vulgui fer-li cap lleig a Carretero, per qui sento una enorme simpatia personal i coincideixo amb la majoria de coses que diu. També tu coincideixes amb la majoria de coses que dic jo: i escolta, vols dir que hauria de presentar-me a president si només sé escriure? No és que vulgui comparar Carretero amb Esquerra, o amb Carod i Puigcercós. Simplement dic que sempre que els catalans han desconfiat de Convergència i han confiat en Esquerra ens ha anat de vegades fatal i de vegades pitjor. La nació espera, necessita alguna cosa més de nosaltres que el nostre darrer rampell, que la nostra última temptació. Això és una guerra. Una guerra lenta i silenciosa, i aquesta mena de guerres no és guanyen mai per KO i cal molta paciència. Moltíssima paciència. Entendre quin és el ritme i seguir-lo. Entendre quin és el joc i jugar-lo. Si mires la Convergència que va deixar el president Pujol l’any 2003 i la que l’Artur Mas lidera avui. hi veuràs el signe inequívoc de l´únic destí que s’espera. La llibertat. Pots, si v, deiolsxar-te dur per la part cabresca de la història i fer que amb el teu vot Catalunya torni a caure a mans, com ara, de quatre quinquis que ens voldrien murcians. Jo de tu no ho faria, però com podria aturar-te? Som els grans especialistes a fer-nos mal.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Independència, Nacionalisme, Política i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Estupefacte

  1. És una gran veritat tot l’article i puc dir que el sentiment vers a Catalunya flueix d’una forma molt viva, és francament difícil en aquests moments veure políticament un present immediat clar, i si és cert que hi ha que tenir molta paciència, però que la paciència i la prudència no ens faci traïdors a la nostra terra Catalana,
    Jo personalment veig més clar el veritable Esperit Català amb el Poble que en els polítics, que només fan que mirar a veure el que diu el poble, mai funcionarà be un país a on tira la corda el poble, i els politics van darrera, i això és el nostre present . Crec que Artur Mas si es definís em donar suport a l’independentista podria perdre votants ( potser serien els que el tenen “agafat” ), però en guanyaria d’altres que li donarien en verdader objectiu de ser un País lliure i Català.
    Pel que fa a CiU, té la solució , però ha d’arriscar ja que té a les seves files molts catalans que dormen, o son prudents. La clau de la llibertat de Catalunya no passa per els Socialistes, ni els del PP, mai ajudaran a la Llibertat de Catalunya.
    N’estic segur i en puc donar fe, de dues coses,
    a/. que si en Mas acceptes tot el moviment independentista, els independentistes acceptarien em els braços oberts a CIU , i
    b/. Que mai els independentistes acceptaran pactar amb PSOE o PSC , ni PP(dons per ells els “Sociates” son uns traïdors) i jo estic em ells .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s