Filantrops

Jorge M. Reverte – el Periódico.cat

La plèiade dels polítics espanyols no para de donar-nos satisfaccions als ciutadans. Sabíem del seu desinterès per l’aspecte econòmic, a través de nombroses sentències judicials o d’investigacions periodístiques. Però ara ens ofereixen un exemple que pot traspassar les fronteres, sobretot en èpoques de crisi, en què els comportaments tendeixen a fer-se egoistes. Menys a Espanya.
Els regidors de Benidorm que van ser expulsats del PSOE amb motiu de la moció de censura que va acabar amb el domini del PP sobre l’alcaldia, donen una part del seu sou al partit local malgrat que no són militants, malgrat que els en van fer fora. Entre aquests militants hi ha Maite Iraola, la mare de la secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, que es va mostrar partidària, malgrat els llaços afectius, que fos expulsada per acceptar el vot d’un trànsfuga. Els que donen una part del seu sou ho han deixat clar: són filantrops, creuen en la idea socialista per sobre de les seves condicions econòmiques i el seu lloc en la societat.
És emocionant. Perquè és clar que amb això no hi guanyen res. Ells, que reben els diners de què viuen de les arques públiques, o sigui, dels impostos, li donen cent i escaig euros al mes al seu antic partit a canvi de res. A un partit que no els presentarà en la pròxima llista a les municipals del seu poble. El més probable, si això és així, és que no repeteixin en el càrrec. Però hauran salvat Benidorm, que era del que es tractava, i el PSOE local, que amb prou feines disposa d’ingressos.
No sabem si els militants del PSOE de Benidorm, els que no tenen càrrecs públics, són tan generosos amb el seu partit. Potser fins i tot fan públics els comptes perquè sapiguem de què s’alimenta l’aparell, amb què paga als seus funcionaris.
És possible que hi hagi lectors malèvols que no es creguin les intencions filantròpiques dels exmilitants socialistes. Però jo estic segur que el PSOE renunciarà a aquests diners, perquè no hi hagi dubtes; i encara estic més segur que posarà en marxa un codi ètic, seguint l’exemple del PP, perquè desapareguin les actituds sospitoses. D’aquí a pocs mesos, o potser d’aquí a setmanes, tots els partits polítics espanyols ens ensenyaran els seus comptes, adoptaran estrictes normes de transparència. Això és segur.
I vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Política i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s