Catalanisme dominical

Salvador Cot – avui-cat

El 24 de novembre del 2006, en un discurs en el ple d’investidura que va impactar el conjunt del catalanisme polític, Josep-Lluís Carod-Rovira va justificar l’aposta d’ERC per José Montilla i el segon tripartit amb una idea simple, però efectiva. Al seu entendre, el catalanisme del nou govern que allà començava “no serà de cap de setmana, sinó de pluja fina, de quotidianitat”. Més endavant va citar el conegut “patriotisme social”, com una forma de governar orientada prioritàriament cap a la cohesió i la inclusió d’una societat essencialment heterogènia.

Tres anys després,
crec que aquesta aposta no s’ha imposat. Al contrari, és el catalanisme de cap de setmana el que ha guanyat la batalla ideològica al de la pluja fina, la inauguració i el passadís de departament. És el catalanisme amateur el que ha acabat desplaçant políticament el catalanisme professional. És la base social del catalanisme, la dels voluntaris i els convençuts de cada poble, de cada comarca, la que ha arrossegat la política cap a un altre estadi, cap a un horitzó que, si bé és el de sempre, ara es veu molt més pròxim.

Catalanisme de cap de setmana
ha estat el dels que van empescar-se un referèndum d’autodeterminació a Arenys de Munt, entre la indiferència dels partits polítics. La mateixa idea que, tres mesos més tard, va aconseguir mobilitzar dues-centes mil persones en un altre cap de setmana memorable.

Això no vol dir que el catalanisme professional,
el del govern i l’oposició, no hagi fet correctament una part de la seva feina. Algunes victòries simbòliques i de gestió són seves i, encara que tard, semblen haver entès que les seves bases socials i electorals estan a punt de deixar-los enrere. Per això el 2010 serà un any on, per primer cop, els diumenges començaran a envair els dilluns.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Nacionalisme, Política i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s