“Pujol es el modelo de déspota taifeño” “¿Pero cómo te atreves a citar el Quijote, Zapatero, cuando has prohibido estudiar en español en España?”

Volen vostès que els digui el nom d’un valor segur? Jiménez Losantos. No falla mai. Fins i tot quan tota la caverna es lliura en dedicació exclusiva a devorar les despulles polítiques d’un ZP que va ensopegant a totes les cantonades; ara, que la carnassa és tanta que –literalment– sembla que no tinguin temps per a insultar Catalunya i els catalans, absorts en el festí de carn, esmorzars d’oració, rècords d’atur i caigudes de Borsa amb què els muneix el despropòsit governamental.

En aquest moment de sang, testosterona i adrenalina, Jiménez Losantos fa passar el corrent pel seu molí i troba l’origen de tots els mals en els habitants d’aquest racó de la península abastament castigats per la gola colonitzadora dels bàrbars de ponent. Si els seus esgarips tinguessin poder de llei, Losantos seria l’autèntica i definitiva plaga bíblica del nostre país. Des del precís moment que ZP va dir el darrer mot en el famós esmorzar d’oració, que la caverna es va aixecar en peu de guerra i no ha parat encara de blasmar, ridiculitzar, escarnir, desqualificar i, en definitiva, atacar l’actitud del president espanyol. Federico també, naturalment. I, com també és habitual, les seves desqualificacions han estat al capdavant de tots els rànquings de violència i duresa.

Però l’imam d’Esradio ha fet el que els altres no han estat capaços, assenyalar Catalunya com l’origen i el paradigma de tots els mals de la gestió de Zapatero. Comença:

Comparant el seguici “zapateril” amb els hàbits de Pujol –a qui anomena modelo de déspota taifeño–,

Continua Assenyalant l’Estatut com el primer i principal de tots els mals del seu govern,

Cita com a exemple del “caos” la nova llei de vegueries catalana i,

Desautoritza ZP per citar el Quixot perquè ha prohibido estudiar en español.

El que els deia: un valor seguríssim.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Llengua i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s