Altre cop l’Estatut

Jordi Pujol
Editorial / 30 de març de 2010

Teníem previst publicar avui l’editorial sobre el tema d’unitat i lideratge. Dos temes dels quals es parla i se’n torna a parlar cada dos per tres. I que és de la més gran importància. Però no passarà res si l’ajornem una setmana. I si avui fem veure que ens impressiona la notícia que abans de Sant Jordi tindrem la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Seria tot un detall que els Magistrats i Magistrades (incloent-hi els caducats) del Tribunal Constitucional, amb el PSOE i el PP d’espectadors i en certs aspectes de promotors, ens obsequiessin amb una sentència que –segons fonts sembla que ben informades de Madrid– «supondrá la anulación o la rebaja, por vía de interpretación» d’articles molt substancials de l’Estatut. És a dir, el dubte és si hi haurà més castració química (menys espectacular) o més castració física (més escandalosa). Però en tot cas amb un mal resultat final, molt poc satisfactori des del punt de vista d’un autogovern real. D’un autogovern de prou gruix perquè Catalunya en fes una eina de construcció de país ambiciós i il·lusionat.

Davant d’això es reprèn el debat de quina resposta haurà de donar Catalunya. De com reaccionarà la societat i de què faran els partits polítics, i el mateix Parlament de Catalunya. I fins i tot el Govern de la Generalitat.

Sabem des d’ara que per a cap d’ells la resposta no és fàcil. El desgast que tots hem patit, el moment especialment difícil que vivim en tots els àmbits, des de l’econòmic al polític i al de l’estat d’ànim, fins i tot la poca seriositat i poca qualitat de la política espanyola, tot plegat fa difícil una resposta potent i productiva. I no esquitxada per les exigències del curt termini (agreujat, això darrer, per les properes eleccions catalanes). O sia que pot passar que el final sigui tan penós com tot el procés.

De tota manera el Parlament podria prendre una actitud rotunda i digna. I que deixés clar que el plet segueix obert. Podria ser. Esperem que així sigui.

Però a part de la reacció política i social que hi pugui haver, hi ha dos punts que la societat catalana i les forces polítiques catalanes han de tenir clars.

El primer és que la idea que combinava, per una banda, el reconeixement de la identitat catalana i un grau d’autogovern que fes possible un projecte polític i cultural, econòmic i social ambiciós i, per l’altra, un compromís sòlid i eficaç en el progrés general espanyol en tots els terrenys, ha fracassat. És el que a l’editorial del 24 de novembre en dèiem «El fracàs de l’Espriu», el fracàs de Sepharad. Potser sí que  hi podrà haver coincidències puntuals, en termes específics, com n’hi pot haver entre gent distant i sense projecte compartit. Però hem d’entendre que en el gran projecte col·lectiu que actualment hi ha a Espanya –i que en el fonamental és compartit per dretes i esquerres– no es compta amb Catalunya. Si per Catalunya s’entén alguna cosa més que quatre províncies que accepten la neocentralització en curs i l’homogeneïtzació.

El segon és que ara el que pot salvar Catalunya és una acció forta de recuperació interna. En tots els terrenys. Amb un projecte de país ambiciós. Passem un mal tràngol, és veritat, però tenim molts actius, en tots els àmbits. Ho hem dit molts cops en aquests editorials: tenim gent valuosa i amb iniciativa; sectors on destaquem, i molt; una vida cultural i artística de bon nivell; una forta represa de l’activitat científica; de molt, la més forta capacitat exportadora de tot l’Estat, etc… Aquests actius multiplicaran la seva eficàcia si se’ls incorpora a un projecte de país i de societat que mereixi confiança i desvetlli energies. Un projecte amb lideratge.

Treballar Catalunya endins no vol dir tancar-se a casa. Vol dir tenir ben present que si Catalunya no va bé i no té qualitat no tindrem ni audiència ni eficàcia fora. Ni consideració. I que no podrem esperar ajuts generosos de fora. El que sí podem esperar és que per seriositat, per qualitat, per eficàcia i per la força que dóna poder exhibir un bon model de societat i d’economia i uns valors propis de validesa universal se’ns obrin les portes i s’eixampli el nostre camp d’acció.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Nacionalisme i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Altre cop l’Estatut

  1. Això ho he copiat i enganxat , aquestes tres raïes -> Dius coses com aquestes,
    >El segon és que ara el que pot salvar Catalunya és una acció forta de recuperació interna ->Però hem d’entendre que en el gran projecte col•lectiu que actualment hi ha a Espanya–i ->que en el fonamental és compartit per dretes i esquerres– no es compta amb Catalunya…
    Hola Andreu,
    De veritat tu creus que ens pot salvar una acció interna de recuperació… això ho hem fet tota la vida i aquí estem, `Ni que vingui´ en Jordi Pujol amb 40 anys menys, això no voldran, que nosaltres pesem davant de ningú, Espanya no ho entendrà mai .
    El propi Jordi Pujol ja no accepta que nosaltres i Espanya sigui un Estat Federal , doncs segons Ell Seria “cafè para Todos” , la qual cosa vol dir que tots tindríem que esta amb les mateixes condicions que la resta de Espanya. I sí, és ser, que sempre tindrem que recuperar-nos internament per poguera equilibrar aquest país germà, que nomes ha fet tota la vida això.
    Jo no se si és por o falta de autoestima i sembla que desprès de rebre tantes adversitat per part dels Espanyols, ara no sabem anar sols. Dons es qüestió de començar ha fer números a veure si ens adonem que ja ens em fet gran i que ens estan espolia’n milions d’Euros cada any.
    Es una vergonya veure com un país Català ric , doncs es ric, que tinguem que acceptar que as comenci l’AVE per Madrid i dirigir-se cap a Andalusia… i que el projecta de fa molt anys de NO fer passar el Tren per la banda del Mediterrani , via Jonquera o el que sigui, o País Basc via Irún o el que sigui , abans prefereixen gastar-se una milionada d’ Euros i foradar tot el Pirineu per entrar a Europa, cosa que ens deixaria a la “estacada”, abans prefereixen anar per tren des de Holanda fins a Madrid i poguera fer totes les mercaderies del mon Asiàtics . Ep i Qui ho pagarà aquestes infraestructures? Tots, sí tots , i que queda a Catalunya? Doncs com a bons Espanyols sentir-nos orgullosos de ser-ho. Has vist el port que tenim? aquest Port no pot assumir tot el mercat Asiàtic, a que s’espera a fer-lo potent, tal com correspon per la situació clau i privilegiada de Catalunya, MAI HO FARANT primer el equilibrí Espanyol, a costa de qui ?, No creus sincerament que ens estan separant, FA ANYS?
    Par que seguen un país amb recursos propis amb l’esperit de lluita que te el Català amb tot els àmbit esportius i empresarial tenim que passar per NO tindre una Seguretat Social Capdavantera, que la vergonya de lo que es dona aquí a les viudes, i que encara es tingui que sentir en el parlament que el Impost de Successió es necessita cobrar-lo par que aquí Catalunya NO arriba’n el Pressupostos suficients…
    Amic Andreu no acabaria mai però trobo que anem amb el “Lliri a la ma” Tu saps que per mi l’Artur Mas es un bon polític i persona però no serà que els politics esperant a veure com va la opinió del Poble per decidir, si agafar la dreta o l’esquerra…
    SOM PASSIUS O ESTAN PASSIUS… però això em aquests moments, que el món va a la velocitat que va, per a mi es ESTA DURMIN

    • Andreu ha dit:

      Josep
      Tranquil que es la Guàrdia Civil, posa-hi una mica d’humor als teus comentaris i veuràs que també funciona.
      I si et vols posar transcendental pense en els nouvinguts d’ara i compara’ls amb els “vellvinguts” d’abans, som un país d’acollida i això ens fa ser mes grans però a la vegada ens fa ser menys catalans.
      Les comparacions no son bones conselleres, pense que al País Basc tenen un Dret Foral que ni nacionalistes, ni peperos, ni sociates, hi renunciaran mai.
      Aquest es un camí, no l’únic, però anem-hi, això si, es necessari anar-hi TOTS junts (dretes, esquerres, nacionalistes, catalanistes, i nouvinguts i vellvinguts -com pots haver deduït em refereixo a la immigració d’abans i a la d’ara-).
      Josep, no et sembla que això si seria una acció interna de recuperació, i que no hem fet mai com a País?.
      Andreu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s