Referèndums, coets i cites de Bruce Lee

Mirador
Lluís Llort
Organitzar un referèndum per demanar a la societat catalana si es vol independitzar de l’Estat espanyol és una magnífica iniciativa democràtica, per més que l’empastifin. Aquesta consulta sí que val la pena i no el ganxo electoralista de com volem la Diagonal…

La societat catalana potser no vol la independència
i està tan convençuda del fracàs de la consulta que ni es molesta a votar-hi en contra. Potser sí que la vol, però no es creu que amb unes consultes pacífiques s’aconsegueixi; no s’empassa que l’Estat espanyol deixi anar la presa tan fàcilment. Si tots plegats ens ho creguéssim més, que la independència és possible, segur que les xifres de participació en les consultes (allà on s’han permès) augmentarien amb la potència, la llum i l’alçada d’un coet de revetlla de Sant Joan; d’un dels cars.

Llibres de l’Índex
ha publicat Referènding! L’art de fer i guanyar referèndums, escrit pel col·lectiu Dr. Cat. És un llibre molt breu que, des de la ironia però dient veritats contrastades, promou i analitza el procés de les consultes independentistes. I citen el mític Bruce Lee: “No temis el fracàs. El crim és la mediocritat, i no pas el fracàs. Tot i perdre, és en els grans reptes allà on hi ha la glòria”. Som un país acostumat a la derrota i a l’actitud abnegada.

Ja n’hi ha prou: hem de canviar.
És possible fer-ho i ser independents. I no faig volar coloms… prefereixo els coets. Dels cars.

Icona opinions 3 opinions

03. de fora estant
LO CARRO DAVANT LOS BOUS – Ferran Mascarell tornava a posar ahir el carro davant dels bous. Si l’Estatut del 2006 s’hagués revelat com la meravella que ens van voler vendre els partidaris del sí, segurament Catalunya hauria continuat vivint, com sembla que ha estat de sempre, sense moviment pro referèndum. És precisament, entre altres raons, perquè aquesta discriminació econòmica que Mascarell denuncia es produeix davant dels morros d’una majoria parlamentària catalana impertorbable –la mateixa del sí a l’Estatut– que la població del país ha hagut de baixar al carrer per demanar que se li pregunti si vol la independència.
INDEPENDÈNCIA I CONSTITUCIÓ NO ES FAN OMBRA – És l’única observació que li faríem al magnífic article d’ahir de Salvador Cardús, que ja s’ha convertit en un reconfortant hàbit dominical a les acollidores pantalles d’aquest diari. Fins que ningú ens demostri el contrari, enlloc la Constitució determina que Espanya, que és la Corona, no pugui adoptar la forma d’una confederació d’Estats independents. I és en aquest marc constitucional que anirem a votar a les eleccions. Per molt que algú estigui interessat a fer’ns veure el que no és. Per exemple, una eventual sentència retalladora que es dictaminés ben aviat podria indicar per què el guió establia que no tinguéssim resolució en els últims quatre anys: per proveir d’oxigen el tripartit àmpliament majoritari al Parlament –que convé no confondre amb el que governa– en la seva defensa de la integritat de l’Estatut vigent de cara a la proximitat electoral. Sort que, mentre aquest tripartit que mana i no governa s’entossudeix a mirar en direcció contrària a les consultes rellegint i tornant a rellegir el número 3 de les beceroles de la lectura, la societat catalana ja fa mesos que ha acabat de repassar el número 9 i –per necessitat– està expectant per començar a passar l’últim llibre.
LA VIRTUT POLÍTICA DE LA SINCERITAT – Les declaracions d’Alícia Sánchez-Camacho sobre el departament de la Vicepresidència ens ensenyen fins a quin punt els independentistes catalans hem d’estar agraïts al Partit Popular, a qui no se li pot negar l’actiu d’aquella massa inusual franquesa política que contribueix a clarificar les coses que d’altres intenten presentar ben embolicades als ulls dels possibles electors. Aquesta qualitat no és nova en els simpàtics adversaris polítics del PPC. Quan es va materialitzar la prestidigitació estatutària, l’aleshores líder dels populars catalans, Josep Piqué, es va manifestar clarament en desacord –i va ser l’única companyia que van trobar els republicans– amb l’ambigüitat, la volubilitat i, en definitiva, la impresentable buidor de la inconsistència política. Segur que aquesta sinceritat –mai defecte, sempre virtut, i molt especialment en la política– que Piqué va demostrar en ocasions posteriors el va acabar apartant de la batalla per la cosa pública. Paradoxes. La claredat de Sánchez-Camacho ens serveix per identificar amb quin ideari combreguen aquelles veus que, de vegades rere una disfressa pretesament independentista però ben mal engiponada, s’han dedicat al llarg de tota aquesta legislatura a atacar l’estructura pseudodiplomàtica de nació-sense-Estat-però-només-de-moment que sense moure gaire soroll ha anat implementant el vicepresident Carod.
UNA ALTRA SOLIDARITAT CATALANA? – El filòsof Josep-Maria Terricabras és l’entrevistat a l’AVUI d’avui en la secció ‘Catalunya-Espanya: final de trajecte?’. Incontestable: “[…] la Constitució no diu enlloc que els estatuts han de passar pel TC.” Reiterarem, de tota manera, que la “llicó de l’espectacle de l’Estatut” –almenys la que ha originat el moviment pro referèndum– no és al TC, ja que continuem sense sentència, sinó al Parlament de Catalunya. “Jurídicament la via de la legalitat espanyola està acabada.” No ho podem compartir, sobretot mentre aquesta via estigui oberta i d’una manera ben efectiva: les eleccions que vénen formen part d’aquesta legalitat i no en tenim cap més. # El que fa “la llei de consultes” és, per imperatiu de jerarquia normativa, recollir el que estableixen l’Estatut i la Constitució: que en cas de convocatòria de referèndum correspon a l’Estat autoritzar-ne la celebració. I l’Estat no és pas “el govern espanyol”, perquè el govern central no és l’únic govern espanyol que s’elegeix. Si la Generalitat no fos també Estat, no podria tenir transferida, posem per cas, la competència a Catalunya en matèria de policia. L’única institució que representa l’Estat en tota la seva integritat és la Corona, que no té cap motiu democràtic ni constitucional per denegar la celebració d’un referèndum convocat per majoria absoluta d’un dels seus Parlaments. # Hauríem de distingir que “la proclamació parlamentària de la independència” és, en efecte, “la via absolutament democràtica” si ens limitem exclusivament a l’aspecte representatiu de la democràcia. Si el moviment pro referèndum és una manifestació de l’altre element democràtic, la participació, i justament ha sorgit de la percepció ciutadana que el component representatiu no funcionava prou adequadament, la proclamació de la independència, perquè fos òptimament inapel·lable i servís de reconciliació dels dos vessants, directe i representatiu, avui distanciats, hauria de consistir en l’elecció d’un Parlament que convoqués el referèndum i, lògicament, n’assumís el resultat com a vinculant. # La formalització, per “rendibilitzar” electoralment al màxim el vot independentista, de “com una mena de Solidaritat Catalana antiga” topa amb un impediment que per ara, almenys avui, no sembla que es pugui superar: Esquerra Republicana és l’únic grup de l’hemicicle que públicament ha explicitat la seva voluntat de participar en la majoria parlamentària –un eventual pròxim govern, doncs– que convoqui el referèndum. Que ens hagi arribat, tampoc cap de les formacions actualment extraparlamentàries s’ha declarat a favor, si més no fins ara, de fer costat als republicans perquè la pròxima cambra pugui convocar el referèndum que reclama el moviment de les consultes. El referèndum mateix és, doncs, la Solidaritat Catalana d’avui: no hi ha justificació perquè ningú, més enllà que sigui o no independentista, no se solidaritzi amb una reivindicació de l’exercici més genuí de la democràcia participativa que ja ens ha ensenyat que obté el suport d’una porció considerable de la població catalana. # I mentre només hi hagi un partit que públicament es mostri disposat a convocar el referèndum i aquest sigui ERC –que ha estat l’única opció independentista de fa molts anys i fins ara–, i davant l’obvietat que les eleccions que s’acosten poden encetar una via democràtica i constitucional per arribar a la independència, no trobem gens aconsellable barrejar les legítimes aspiracions independentistes de tota la gent que les compartim amb les “preferències socials o econòmiques” que pugui tenir cadascun de nosaltres, que en tot cas hauríem de saber postergar per l’endemà del dia D. Si de veritat “sectors importants de CiU” estan a favor de la independència, no sembla possible que avui encara hi militin i per força s’haurien d’anar a buscar, si n’hi va haver, entre els votants que hi van confiar a les últimes eleccions. # Jaumetria
Jaume Tria i Escull (Solsona) 17.05.10, 12:32

02. Ser o no ser … aquesta és la qüestió.-Vallfosca-
Fcesc Xavier Garcia Pujol (Cerdanyola) 17.05.10, 09:06

01. Bé, bé, Lluís, bé… Meś, més, gràcies.
Toni Arregui i Moreno (Den Haag) 17.05.10, 08:27

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s