Qui mata l’aeroport del Prat?

XAVIER Bosch

Es veia venir. Però no per esperada la galleda d’aigua que ens han abocat ha estat menys freda. A partir del mes de setembre, Ryanair volarà des de l’aeroport del Prat. La companyia irlandesa donarà feina a 350 persones i, per 40 euros, podrem volar a Bèlgica, Noruega i unes altres vuit ciutats europees. I aquí s’acaben les bones notícies. Amb la instal·lació al Prat dels reis del low cost, l’objectiu estratègic per Barcelona i per Catalunya de convertir la T-1 en un hub de connexions internacionals, se’n va en orris. En termes econòmics, de turisme i d’autoestima de país és una petita catàstrofe. Volíem ser Munic i acabarem sent Standsted, el cinquè aeroport de Londres, un autèntic mercat de Calaf dels vols barats, que no se salva ni per l’arquitectura de Sir Norman Foster.
Ni políticament, ni col·lecti-vament no hem sabut defensar els nostres interessos. Mentre AENA només té ullets per a Madrid, aquí no hem sabut frenar l’arribada de Ryanair ni hem aconseguit que l’Aeroport de Barcelona el poguem gestionar nosaltres, i amb criteris empresarials. Badant amb el Tribunal Constitucional i despistats per la crisi, Rodríguez Zapatero, tot fent-se l’orni, ens ha tornat a marcar un gol. Una altra promesa incomplerta.
A tombar l’any semblava que el model de cogestió de l’aeroport del Prat ja estava enllestit. El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal ,creia que era qüestió de dies. Però, per un adjectiu, tot va quedar encallat i després no se n’ha cantat més ni gall ni gallina. El ministre de Foment, José Blanco, que cada dia més sembla que es postuli per acabar substituint Zapatero, ens ha tornat a anestesiar a la gallega: deixant adormir el tema i puntada endavant en el calendari.
Tenim tants fronts oberts de l’encaix amb Espanya que es pensen que no ens recordem de la importància de la transferència del Prat. De moment, s’han acomplert els pitjors auguris. L’aeroport del Prat s’ha convertit en la T-5 de Barajas. Sucursal de Madrid. Una vegada més. I, preocupats com estem pel Mourinho i d’altres bagatel·les, mai no passa res.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Economia i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s