LA “DEFENSORA DEL PUEBLO” SE SUMA A LA CREUADA CONTRA CATALUNYA

Pedro J. Ramírez va venir a Catalunya fa poc, com un bisbe, repartint benediccions i malediccions, i ens va advertir i ens va amenaçar sobre les conseqüències de les aspiracions catalanes al terreny polític i econòmic.

Més que parlar, el director d’El Mundo va lladrar. Perquè els elements de l’anomenada “caverna mediàtica espanyolista”, no parlen, si no que lladren quan al·ludeixen a Catalunya.

Amb ocasió del 15è aniversari d’El Mundo Catalunya, Pedro J., davant de la mirada impassible de José Montilla, va dir, entre altres bestieses:

“un model econòmic propi per a Catalunya és una meta tan inviable a la pràctica com la pròpia independència de Catalunya, un objectiu que va titllar de “quimera” que a a través de la història només ha aportat conflictes, “guerres civils” fins i tot. “

3303198w-365xXx80

Avui, la defensora del Poble (en funcions), encara que no sabem de quin poble, Maria Luisa Cava de Llano, ha fet seu el discurs de Pedro J. Ramírez.

En una carta al director que és publica aquest dimarts, Cava de Llano, se sent identificada el que el director del diari anomena ‘important minoria que no només s’identifica de paraula amb els valors constitucionals sinó que és bel·ligerant en la seva defensa davant de mites dels mites identitaris del nacionalisme’. A més a més, la Defensora assegura que comparteix la necessitat de corregir ‘l’imposició d’una llengua vehicular única’ l’escola.

Cava de Llano és  la mateixa que ha impugnat l’Estatut, la normativa de l’ús del català, el codi de consum, la llei d’acollida d’immigrants a Catalunya…

La senyora en qüestió és militant del PP balear i, segons hem llegit, és filla d’un conegut falangista, que va servir al dictador Franco ja l’any 1936 i va realitzar actes feixistes fins la seva mort (1986), a mitings de Força Nova o trobades d’excombatents feixistes.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Independència, Llengua i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s