La desatenció recíproca entre Catalunya i el País Valencià ha fet que Madrid guanyi la partida

July 19th 2011 by Editorial Afers, elsingulardigital.cat

L’atac que va rebre en la presentació del seu llibre per part de grups ultradretans… És la prova que l’anticatalanisme segueix més vigent que mai al País Valencià?
L’anticatalanisme no ha deixat mai d’estar viu des de la transició democràtica. Existeix un anticatalanisme radical, protagonitzat per grups com Espanya 2000 o el Grup d’Acció Valencianista però també n’hi ha un altre més extés, que té encara més influència social. És més difús i està inserit dins el poder. La Generalitat Valenciana prohibint les línies en valencià o la recepció de TV3 mostra clars components anticatalanistes.

Ha rebut algun altre tipus d’agressió?

No, afortunadament. Però sí que hi ha hagut molts altres atacs que podien haver estat molt greus. Per exemple, un atemptat que es va produir a la seu del Bloc Nacionalista Valencià o a la d’Esquerra Republicana del País Valencià. Afortunadament, no s’han hagut de lamentar desgràcies personals però podia haver passat. Això ha canviat poc, vull recordar que Joan Fuster ja va patir un atemptat explosiu a casa seva. Per tant, des de la transició democràtica aquests grups han tingut una certa complicitat policial, perquè sinó no s’explica.

Vostè va començar simpatitzant amb el blaverisme. Què el va fer canviar d’opinió?
Això era quan jo era una adolescent. A casa meva es comprava Las Provincias i se sentia el discurs anticatalanista que difonien els mitjan. Vaig evolucionar personalment a base de llegir i d’adonar-me’n de la pròpia incoherència del blaverisme, que promocionava una llengua que després no usava. Quan vaig veure altres coses immediatament vaig canviar. Sí que es cert que el meu cas és una conseqüència de l’anticatalanisme difús de la societat valenciana, que està molt present als mitjans i impregna una part important del discurs sociològic. No sóc cap cas excepcional.

Per què va tenir tant d’èxit el blaverisme?
Perquè fou una ideologia eficaç per intentar desmuntar o dificultar la recuperació de les llibertats i del procés d’autogovern del País Valencià. Com dic al llibre, l’anticatalanisme és un antivalencianisme eficaç. D’alguna manera, amb l’excusa de si el valencià és català o no, s’evita el procés de normalització lingüística i que el català sigui una llengua normal en tots els àmbits de la comunicació. L’anticatalanisme té mala consciència d’un espanyolisme clar al país valencià.

Sosté que el blaverisme està vinculat al PP però també al socialisme.

L’Estatut d’Autonomia actual va canviar a Madrid, unilateralment, la denominació de País Valencià a Comunitat Valenciana els darrers dies del govern d’UCD, l’any 1982. El partit socialista també ha tingut alguna responsabilitat en aquest procés de legitimació social del blaverisme. La formació socialista no ha volgut enfrontar-se a aquesta manera d’atemptar contra la unitat lingüística, contra les relacions entre el País Valencià i Catalunya. Al 1984, quan la Generalitat Valenciana estava governada per Joan Lerma amb majoria absoluta, es converteix en l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia on el coneixement de la llengua no era un requisit per entrar a la funció pública. També es va oficialitzar l’himne regional. Si no hi hagués hagut un suport dels dos partits majoritaris l’extensió social del moviment no hagués estat tant gran.

Creu que això també ve alimentat perquè per ser “bon espanyol” també s’ha de ser “anticatalà”?

El blaverisme és un moviment espanyolista i si alguna cosa té en comú amb els dos grans partits és un model unitari i una concepció més o menys jacobina de l’estat. Això ha fet que a vegades també s’entengués com una manera d’arraconar socialment el nacionalisme. Per això deia que el partit socialista també té una responsabilitat clara.

Hi ha qui parla de València com la platja de Madrid. Què en pensa?
L’actual secretari general del PSOE va fer una campanya alegrant-se molt de que venia l’AVE de Madrid, quan el mediterrani, que és un eix absolutament fonamental pels interessos valencians està absolutament desatès. No és cap casualitat que el mediterrani s’hagi deixat de banda.

El corredor del mediterrani podria apropar valencians i catalans?

És una pota. La col·laboració econòmica i les infraestructures a nivell econòmic és una peça importantíssima però no l’única. Ha d’haver-hi moltes més coses, totes les cultures i llengües enllaçades necessiten enfortir el seu procés d’unitat. Vull recordar que els catalanoparlants de València no podem veure la televisió en valencià. Tampoc podem tenir un diari en valencià, ni tenim pràcticament mitjans de comunicació. Això és una pèrdua pel conjunt de la comunitat idiomàtica. El futur del valencià i el català està en risc. A tots plegats ens interessa una major col·laboració.

Per què fracassa el paradigma fusterià? Vostè diu que ha faltat un lideratge…
Això donaria per un altre llibre! En aquest, apunto algunes de les qüestions. Una,  és que el valencià fou associat exclusivament a l’esquerra. El blaverisme guanya la partida perquè conecta amb la identitat regional perquè tingui el suport de l’últim franquisme. També rep el suport de molts mitjans de comunicació, que tenen una gran influència social. La premsa del movimiento, El Levante al seu moment i després un diari tant important com Las Provincias, van jugar la carta de l’anticatalanisme a la transició.

Hi ha espai per a un partit regionalista, progressista de centre que reuneixi liberals, federalista i nacionalistes valencians?
En les últimes eleccions hi ha hagut un creixement important de la coalició de Compromís pel País Valencià. Clar que hi ha espai pel creixement de forces polítiques pròpies. No vull caure en cap fatalisme, al País Valencià hi ha molta gent que pot dur a terme moltes iniciatives i tenir una influència important. Vull recordar el paper que ha tingut Escola Valenciana o el paper que està jugant Compromís.

Podria sorgir un nou partit anticatalanista independent del PP?
Això ja és més difícil. Els diferents intents després d’Unió Valenciana (com Coalició Valenciana) han tingut uns resultats electorals menors.

I una opció de centre dreta no anticatalanista?

Per què, no? Una opció de centre dreta no anticatalanista, com en el seu moment a Mallorca va ser Unió Mallorquina, que va desaparèixer pel cas de corrupció. L’espai podria ser-hi, el que passa és que fins ara els resultats han fracassat precisament perquè la centre-dreta sí que ha dut a terme una política anticatalanista, com fou Unió Valenciana.

Com veu el futur de les relacions entre Catalunya i el País Valencià?
Catalans i valencians han de ser conscients que la col·laboració ens beneficia a tots. Igualment que hi hagut un important anticatalanisme al País Valencià, a Catalunya també hi ha hagut desatenció o desinterès del que succeïa al sud. La desatenció recíproca ha fet que Madrid guanyés la partida. Hem de ser conscients que tenim elements culturals, econòmics i socials compartits i això ens farà més forts.

Econòmicament aquest distanciament també té repercussions… I com recorda vostè al llibre els acords polítics han estat pràcticament inexistents. Tenim, per exemple, el cas de TV3. Pot canviar a curt termini?

Sí, hi hagués voluntat política sí. És l’única que pot canviar-ho. Però crec que al Govern de la Generalitat a vegades li interessa instrumentalitzar una determinada situació social per treure rèdits electorals. A més, no podem oblidar que el model de TV3 demostra que és una televisió normal i que el català és una llengua de comunicació a tots els nivells perquè fa un ús diglòsic de la llengua. A Canal 9 hi predomina el castellà i TV3 té un altre model, que a la Generalitat Valenciana no interessa que arribi i es conegui.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Llengua i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s