Referendum per la independència: 60% Sí… Però, i el 20N?

per Jordi Regincós Isern
Finalment s’ha publicat la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Política (BOP). del 2011, publicat pel Centre d’Estudis d’Opinió, de la Generalitat de Catalunya. Recordem que en la segona onada, publicada el juny, s’hi havia afegit una pregunta explícita sobre el vot en un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya, que s’ha mantingut en aquesta tercera onada.

I comparant les respostes entre les dues onades veiem que la intenció directe de vot afirmatiu ha augmentat 2 punts i mig, mentre que els que votarien en contra baixen 3 punts i mig (hi ha mig punt meś d’abstenció i mig punt més entre no sap i no contesta):

intenció de vot en referendum independencia

I igual que van fer amb la segona onada del mes de juny, els mitjans de comunicació han recollit ràpidament aquesta informació amb frases tipus “el 45% dels catalans a favor de la independència”

Però compte: la independència s’aconseguirà després d’un referèndum. I en un referèndum caldria “descomptar” l’abstenció per obtenir els resultats. I si fem aquest exercici, els resultats obtinguts són significativament molt diferents:

resultats referendum en percentatge

És a dir: passem d’un titular tipus “els catalans que volen la independència no arriben a la meitat” a un titular del tipus “6 de cada 10 catalans voten afirmativament en un referèndum per la independència“.  (Si comptem només la gent que es pronuncia, arribaríem a quasi el 65% de vots afirmatius en el referèndum. Si assimilem els NS/NC a vot blanc, llavors aquest percentatge és del 60%, quasi 4 punts per sobre de l’enquesta del juny).

Tinguem present, però, que aquests resultats es donen amb una participació d’un 76%. És d’esperar que un referèndum d’aquesta transcendència molts dels ciutadans que ara diuen que s’abstindrien al final anirien a votar. Per exemple, en un dels referents habituals, al Quebec la participació va ser d’un 85.6% el 1980 i d’un 93.5% la del 1993.

  • Arribar a un 85.6% implica incrementar en 9.4 punts la participació. Suposant que tots aquests ciutadans votessin que no, el Sí seguiria guanyant amb un 53% de vots afirmatius.
  • Arribar al 93.5% implica incrementar 17.5 punts més la participació. Suposant que tots els nous vots fossin negatius, encara guanyaria el sí amb un 48.5% (el no obtindria un 45.5%)

Més recentment, alreferendum per la independència de Montenegro (2006) la Unió Europea va fixar en un 55% el mínim de vots afirmatius per reconèixer la independència. I el sí va guanyar amb un 55.5%, amb una participació del 86.5%.  Molt lluny no estem, veritat?

I permeteu-me una petita reflexió cara a les eleccions  del 20 de novembre: De l’enquesta es desprén que un 45.4% dels catalans votaríem sí en un referèndum per la independència, però és evident que els partits explícitament independentistes no arriben, ni de bon tros, a aquest 45.4%.

La independència és un procés llarg, però cal aprofitar totes les oportunitats. És el moment per fer un pas endavant: el 20 de novembre és molt important anar a votar. I és molt important escollir una opció inequívocament independentista.Si realment volem la independència, cal que votem al partit  que sigui més proper a la nostra ideologia i concepció de la societat, però que també defensi clarament la independència (o al menys el dret a l’autoderminació).

Per mi, aquestes enquestes del Centre d’Esutudis d’opinió reflecteixen la voluntat del poble català de caminar cap a la independència. Una previsió d’un 60% en un  referèndum comença a ser suficient. Som-hi?

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Independència, Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s