Positivar la crisi europea

15 nov 2011    La Vanguardia (Català)    Lluís Foix

Proposo positivar la crisi que ha portat que Itàlia i Grècia siguin governades, espero que transitòriament, per persones que han estat imposades per Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i el Banc Central Europeu sense que ni grecs ni italians hagin estat consultats a l’hora d’elegir el seu govern.

Són decisions arriscades que plantegen problemes de fons com el de si es pot restablir l’estabilitat monetària i política d’un país aplicant un cert despotisme financer que no hagi estat ratificat per les urnes. L’aspecte més positiu d’aquesta crisi institucional és que pot fer inevitable la reforma del funcionament d’Europa.

En aquests greus moments sembla que només hi ha dues sortides: anomenar governs de tècnics o tecnòcrates des de dalt o bé abonar el camp del populisme que ve inexorablement després d’exagerades i brutals polítiques d’austeritat com les que ja s’estan aplicant arreu de la Unió.

El filòsof Jürgen Habermas ha publicat un extracte del seu pròxim llibre, Un assaig sobre la Constitució d’Europa, en el que diu que “a curt termini, és necessari concentrar-se en la crisi. Però més enllà d’ella, els actors polítics no haurien d’oblidar els defectes de construcció que es troben en les bases de la unió monetària i que tan sol podran eliminar-se mitjançant una unió política adequada”. Dit altrament, caldrà desmuntar la teulada i tornar a construir la unió monetària sobre les bases d’una unió política que comporti, sens dubte, una política fiscal comuna.

Les solucions italiana i grega són pegats per evitar la catàstrofe. El que pot treure Europa d’aquesta por que ens embarga a tots, una por exagerada i alimentada per mercats i pels nord-americans que volen mantenir al dòlar com a divisa de referència, és practicar la política en el seu aspecte més noble i definitiu que és el de prendre les decisions que convenen a la majoria de ciutadans, al marge de campanyes electorals.

Si no es trenca l’invent pel camí, és una oportunitat d’or per fomentar, amb generositat i valentia, els Estats Units d’Europa. És segur que la Gran Bretanya no participarà en aquest projecte i que algun altre país pot apartar-se voluntàriament. Però potser ha arribat l’hora de reformar el que no funciona en aquesta Europa desconcertada. Més unitat política, plena homogeneïtat fiscal, més responsabilitat dels estats membres.

Quant a El Cau del Llop

Vaig néixer a Manlleu -Osona- un dilluns 5 d’agost de 1940, tot i que en el “Libro de Família” hi consta el dia 8 en lloc del dia 5, coses dels registradors d’aquella època, ara visc a Sabadell -Vallès Occidental-. He estudiat, he treballat, (això es historia passada i forma part de la meva vida anterior) i ara no importa ni el què ni ha on, estic feliçment casat i enamorat de la meva família, soc pare de tres fills i avi de vuit nets, exerceixo de Jubilat a plena dedicació i procuro gaudir d’aquest moment. Si veieu que el meu nom d’usuari es El Cau del Llop no es per amagar-me de res, ben al contrari, ho es per la senzilla raó etimològica de l’origen del meu cognom (mal escrit, es ben cert), però una llobera es un cau d'un llop. I com dic a la capçalera del bloc, A la recerca de valors… , i també perquè es una finestra oberta al mon que em permet participar-hi, sense interpretacions d’altres que m’ho impedeixin.
Aquesta entrada s'ha publicat en Economia, Política i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s